Avui és un dia tranquil a la redacció. La notícia del dia és que el líder de l’oposició assegura que el president turc, Recep Tayyip Erdogan, suposadament està desviant diners per escapar-se als EUA en cas de perdre les eleccions presidencials. A Turquia, un país amb una agenda política frenètica, aquest tipus de notícies s’obliden poques hores després. «Avui tractarem això i la mort d’un soldat turc a l’Iraq. El que deia: un dia tranquil», explica Irfan Degirmenci, un dels periodistes de TV més famosos del país i presentador de HalkTV, una petita cadena turca amb gran audiència. El motiu és simple: és de les poques televisions que s’oposen al Govern d’Erdogan. «L’únic que fem és periodisme. Fer preguntes. Però cada dia som amenaçats... Dos col·legues de la redacció van ser agredits, un altre va ser detingut fa poc. La pressió contra nosaltres es nota cada dia més», explica.
«Ens prohibeixen retransmetre constantment, prohibeixen els nostres programes, ens multen. Només per fer la nostra feina, així que en els propers mesos esperem qualsevol cosa. Ens poden tancar del tot», afegeix. Fa cinc anys, després de l’intent de cop d’estat del 2016, Turquia es va convertir durant un temps en el país del món amb més periodistes empresonats. Ara ja no ho és, però la pressió contra els reporters continua. «Hi ha molts col·legues que esperen que la policia vagi a casa seva una matinada i els fiquin a la presó», diu Erol Önderoglu, representant al país de Reporters Sense Fronteres (RSF), que fa un rànquing anual de llibertat de premsa a tot el món. En aquesta classificació, Turquia ocupa el lloc 149 de 180. Önderoglu sap de què parla. Des de fa sis anys està sent jutjat per suposada propaganda terrorista, per començar una campanya en defensa d’un grup de reporters d’un diari il·legalitzat. S’enfronta a un màxim de 14 anys de presó. «El nostre judici es va convertir en particular quan Erdogan va atacar personalment la meva companya, acusada amb mi. Això mostra molt bé el gran problema que tenim: un president que dirigeix personalment els processos penals en aquest país, i que canvia l’ordre de tot el sistema judicial», es queixa Önderoglu.
Però la pressió no és només judicial. Comença a les redaccions. «El 2017, Erdogan es va reunir amb Trump i el Govern volia presentar-lo com un gran èxit, però la seva trobada va durar només 23 minuts i així ho vaig explicar. Erdogan es va enfurismar i des del seu equip van trucar al meu cap perquè em fes fora», explica la periodista Nevsin Mengü, que va ser acomiadada de la cadena CNNTürk.
Ara s’ha reinventat a YouTube, on recull milions de seguidors i és més lliure. «Ataquen a través de trolls. Primer a Twitter i després passen als mitjans i cadenes lleials al govern, que comencen a atacar-te i assenyalar-te i, sobretot si ets una dona, sempre posen una connotació sexual. A mi ja no m’importa», explica.
