Reivindicar les llevadores

Dues joves llevadores en pràctiques -supervisades per una de més veterana- van convertir el part del meu fill en una de les experiències més boniques de la meva vida. Una altra llevadora va ser qui em va ajudar amb la lactància quan ho veia tot negre, mentre que una tercera dirigia el grup de postpart on mares i pares vam aprendre nocions bàsiques de porteig, alimentació complementària i son del bebè.

Per tant, les llevadores fan molt més que «treure nens». Són una figura integral que en molts casos es converteix en el principal referent de les mares primerenques. Es tracta d’una professió majoritàriament feminitzada i que té cura de la salut de la dona: per tant, té tots els números per a la seva precarització.

Ja fa temps que el sector alerta de la falta de llevadores, tot posant en risc el relleu generacional. Hi ha professionals que han de doblar torns i centres que cobreixen la seva tasca amb altres perfils. Entre els esculls que es troben hi ha la manca de places i la dificultat d’accedir-hi, estudiant i treballant amb un sou molt baix durant els dos anys que dura l’especialització. Les llevadores fa temps que es reivindiquen sense rebre resposta, però fa mal pensar que, si haguessin d’ajudar els homes a parir, segurament no hi hauria aquest dèficit.

Subscriu-te per seguir llegint