Girona dedicarà els jardins de la Torre Gironella a l’activista Josep Tarrés

Mort el 19 d’abril de 2021, va ser una figura clau en la recuperació del Call Jueu, un dels impulsors de Temps de Flors i un enamorat de l’estructura a tocar del Jardí dels Alemanys

El mateix dia que s’inaugurarà la mostra floral, l’Ajuntament hi col·locarà una placa

Josep Tarrés, en una imatge d'arxiu. / Marc Martí

02 MAI L 2024 6:31

«És de ben parits mostrar-se agraïts. La ciutat li deu a en Josep Tarrés un carrer, una placa i un homenatge». És en referència al desaparegut activista cultural Josep Tarrés i Fontán i ho va deixar escrit el també enyorat professor i articulista de Diari de Girona Jordi Vilamitjana en un text publicat el 22 de juliol de 2012.

Tarrés va morir el 19 d’abril de 2021 i ja se li van fer alguns actes d’homenatge i reconeixement per moltes de les seves facetes. Per exemple, va ser l’artífex de la recuperació del Call Jueu i un dels impulsors de Temps de Flors. I d’aquí a poc, l’11 de maig, precisament, una hora abans de la inauguració oficial de Temps de Flors d’aquest any, hi haurà un nou acte per recordar la figura que va representar per la ciutat. A les deu del matí es descobrirà la placa que donarà nom als Jardins.

L’espai escollit era una de les ninetes dels ulls del polifacètic activista: l’entorn de la Torre Gironella, que dona accés a l’interior del que queda de l’estructura per una banda i al Jardí dels Alemanys, per l’altra. Ell mateix es va encarregar molts anys de guarnir aquesta antiga fortificació amb vistosos muntatges florals.

Els bancs blaus

En aquest espai hi ha encara, pintats de color blau, els bancs per seure a reposar o per admirar pausadament l’entorn patrimonial. El blau el va escollir Tarrés, tal com recorda l’exregidora Isabel Salamaña. L’elecció del color té a veure amb Santiago Rusiñol. A tocar de la Torre Gironella, hi havia Can Fontán la casa dels avis de Tarrés, que sempre explicava que Santiago Rusiñol hi anava a pintar quadres i guardava les teles a la taverna de Can Fontán per anar a saludar amics de la vall de Sant Daniel.

La zona que es batejarà amb el nom de Josep Tarrés i Fontán. / Marc Martí

Tarrés va impulsar la neteja del camí, aleshores un bosc, que connecta la plaça dels jurats amb la font del Bisbe, a tocar de Can Fontán, resseguint el riu Galligants. També de dos vells safarejos. Van anar a la zona amb Isabel Salamaña i el cap de les brigades, Pepe Guerrero. Els bancs de la Torre Gironella eren una continuació de la seva història: volien simbolitzar el Pati Blau de Sitges tan estimat per l’escriptor barceloní.

Una trobada amb Tarrés sempre s’allargava, saltant d’un tema a l’altre, amb referències culturals i històriques. Petits pòsits de coneixement amb tocs surrealista. Deia també que havia trobat als jardins de la Jueva, l’espasa que va servir per decapitar la jueva Na Torana, a la Torre Gironella el 1391, segons la llegenda de Carles Vivó.

La seva obra i els premis

Tarrés va treballar com a actor de teatre, guionista i director de cinema. Va quedar finalista del premi Nadal 1952-53 amb la novel·la Gorch. El 1963 va editar Cinc poetes de Girona, un intent de recuperació de la poesia catalana popular.

El 1994 la Diputació li va editar El llibre del Corpus i el 2003, El poema de Pasqua» El 2013 l’Ajuntament li va publicar El pessebre gòtic de Girona, que recordava l’espectacle medieval que va organitzar tres anys al Passeig Arqueològic.

El 1984 va ser guardonat amb el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla. Va presidir l’Associació Jardins Històrics i Paratges Naturals de Girona i l’associació Gent del Ter.

El 4 de maig de 2004 li va ser concedida la distinció de «Ciutadania» que atorga l’Ajuntament en reconeixement al seu compromís cívic, la seva dedicació a la recuperació del passat de la ciutat i al seu activisme cultural. Estava casat amb l’escultora Pia Crozet.