La mà per la cara

Que petits sembleu tots al costat de Pedro Sánchez i que vells. Com ha caigut el temps sobre les vostres paraules gastades, la vostra gesticulació en liquació i tanta vida malbaratada sense haver estat capaços de fer absolutament res. El gran farsant us ha passat la mà per la cara i ha deixat en ridícul les vostres estratègies provincianes per enganyar un poble. Posats a vendre pocions hauríeu pogut fer-ho amb un molt més bonic espectacle. Que pobres que semblen ara els vostres jocs de mans, les vostres trampes. Firaires de poble en poble. Quin esforç més estúpid Waterloo. Em pregunto que ridícul ha de sentir-se Puigdemont, que s’ha quedat sense campanya, que s’ha quedat sense relat, que s’ha quedat sense res més que un pòster amb el cinturó de seguretat cordat com una metàfora del que li espera.

Sánchez no és un geni, ni és un polític fiable ni és el president que jo vull per a un país pròsper i una convivència normal. Sánchez és el triler en cap d’Espanya i us ha deixat retratats en la vostra retòrica fraudulenta. Sembleu un outlet. Sánchez us ha posat davant del mirall i el problema és que no heu quedat reflectits com estafadors, sinó com uns autèntics trinxeraires. No és que se us hagi vist el llautó, és que se us ha vist la poca professionalitat, la poca traça. Se us ha vist el poble interior, desert, ventós de padrines folles i solitàries. No en sabeu més. Us heu quedat sense res a oferir als votants. Us heu quedat sense res a explicar que depengui realment de vosaltres. Sou una colla de ximples com digué el president Pujol quan encara n’hi havia més aquí que allà.

Sánchez ha sabut canviar el tema de la conversa i sense anar a la presó ni trencar la legalitat, i ho dic expressament en aquest ordre. Sánchez ha sabut fer que una nació sencera parli d’ell i del que ell vol que es parli. I que no parlem del que a ell li sembla perillós per a la seva estratègia. Això és el que al capdavall volia l’independentisme, i no declarar la independència, com va quedar clar amb un que va fugir i l’altre que va pagar-se el bitllet de l’AVE per anar a Madrid a fer-se detenir. No vau aconseguir-ho mai.

Aquest president que ha votat Espanya, i Catalunya, per cert, molt principalment, és un esbós de tirà bolivià, fent servir la seva dona de carnassa, creant terror als seus tancant-se a reflexionar amb l’amenaça que se’n va. Aquest president recorda les pitjors experiències que ha viscut Sudamèrica. I aquest precisament ha estat el vostre antídot, el que us ha tret la màscara per deixar-vos amb la cara de babaus que miràveu de dissimular. Els cinc dies no se’ls ha pres contra la dreta, se’ls ha pres contra vosaltres perquè recordeu qui mana, per mostrar-vos l’exacta mesura de la vostra debilitat. Cinc dies de tensa espera perquè ensumeu la por de la dreta, perquè recordeu qui us manté amb respiració assistida a l’hospital i en endavant, quan negocieu, no ho feu amb l’afany de guanyar tant, sinó amb el pànic de saber que podeu perdre-hi la vida. Que malalts sembleu tots al costat de Pedro Sánchez.

I a Catalunya en silenci, que bé s’hi està. És molt més plaent, i agradable, quan quedeu callats. No recordo ningú que us hagi fet callar tant com Pedro Sánchez. Potser la Covid, però crec que no tant. Només Sánchez duent a l’extrem la vostra farsa, només Sánchez fent la representació de tots els temps de la política espanyola, us ha deixat sense paraules i ara tothom sap que el que digueu no té gens d’importància i que si feu qualsevol estridència el president us castigarà amb el pitjor dels vostres malsons: marxant, deixant-vos sols amb la vostra insignificança perquè vingui la dreta i us arrasi.

El detall de qualitat –per a mi d’una qualitat terrible, però vosaltres sou independentistes, esclar– de com ha tractat el Rei Pedro Sánchez. Després d’anys de fer el ridícul no assistint als actes on hi havia el Rei, la presència de Felip VI a Catalunya ha crescut en nombre de visites i en prestigi i ara està plenament normalitzada. Totes les vegades que heu quedat malament amb empreses, institucions i líders estrangers i els heu deixat plantats perquè hi havia el Rei, no han servit de res i ell amb la seva tranquil·litat i la seva intel·ligència i classe molt superior a les vostres s’ha tornat a guanyar el respecte i l’afecte dels catalans. I què va fer Pedro Sánchez? Anar-lo a veure per no dir-li res. Anar-lo a veure amb les mans a les butxaques per dir-li que havia estat pensant i que continuava. Si algú vol saber com es menysprea un rei, vet aquí una contundent lliçó. Fins i tot en això us ha deixat rebregats, desfets, amb el roc a la faixa sense saber on llençar-lo.

Que poca cosa sembleu tots al costat del farsant en cap. Que velles han quedat les vostres provocacions de pa sucat amb oli. Quin fum més passat de moda sembla la independència de Catalunya al costat del fum molt més nou i pletòric de coloret de la regeneració democràtica.

Fa fred al casal del jubilat que us espera. Quina manera de perdre sense ni haver tocat la pilota.

Subscriu-te per seguir llegint