En el seu fugaç però turbulent pas per <strong>Taiwan</strong>, la presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, va justificar la visita al·ludint als valors democràtics compartits. Malgrat tot, l’interès de Washington passa per una cosa més tangible: els <strong>semiconductors</strong>, component vital de telèfons mòbils, ordinadors, electrodomèstics o automòbils. L’illa és una potència mundial en la fabricació d’uns xips cada vegada més escassos i preuats, cosa que el converteix en un enclavament estratègic que els EUA i la Xina es disputen en la batalla per l’hegemonia tecnològica.

Pelosi va aprofitar les menys de 24 hores de visita a Taiwan per reunir-se amb les autoritats taiwaneses, però també amb la cúpula directiva de Taiwan Semiconductor Manufacturing Company (TSMC), el fabricant de xips més important del món i un proveïdor vital per a Occident. La parada va servir per reforçar els llaços d’una aliança simbiòtica crucial per a Washington i Taipei. Pelosi ha promès «protegir» el país i Taiwan s’ha compromès amb el seu màxim aliat internacional a mantenir «la cooperació democràtica en la cadena de subministrament».

Els semiconductors no només donen vida a l’electrònica de consum, sinó també a la tecnologia militar, aeroespacial i sanitària. Taiwan produeix més del 90% dels xips d’alta tecnologia del món, segons l’Associació de la Indústria de Semiconductors, cosa que el converteix en un aliat econòmic indispensable.

Tot i això, és també un aliat incòmode. I és que la Xina reclama des de fa mig segle que l’illa –amb un Govern democràtic propi– no és una nació sobirana i que és part del seu territori. La històrica tensió geopolítica s’entrecreua així perillosament amb una pugna econòmica en plena crisi, cosa que alimenta la inestabilitat a la regió. El Silicon Valley taiwanès està a tan sols 150 quilòmetres de la Xina.

Declivi dels EUA

Al llarg de les últimes tres dècades, el declivi dels EUA també s’ha fet evident en la producció de xips. Mentre altres països invertien en aquest sector estratègic, la indústria tecnològica nord-americana va optar per centrar-se en el disseny, llavors més rendible. Així, la capacitat de fabricació de semiconductors del país ha passat d’una quota del 37% mundial el 1990 al 12% actual.

La Xina ha aprofitat aquest declivi per guanyar múscul, i s’ha convertit en la fàbrica on gegants nord-americans com Apple, Amazon, Google o Meta, i la sud-coreana Samsung externalitzen la manufactura d’un component vital per al seu negoci, ja que la mà d’obra és més barata. La indústria dels semiconductors s’ha disparat en els últims anys i, a més dels esmentats, altres països com la Unió Europea (UE), Corea del Sud, el Japó i Singapur també han fet un pas endavant.

La irrupció de la pandèmia de la covid va posar en evidència la pèrdua d’independència dels EUA en la fabricació de xips. La crisi sanitària va forçar el tancament de fàbriques al gegant asiàtic, cosa que va tocar la cadena de subministrament cap a Occident i va accentuar una crisi <strong>d’escassetat </strong>de què no només es ressent la indústria tecnològica. Les turbulències geopolítiques al mar de la Xina Oriental arriben just quan els problemes de proveïment comencen a relaxar-se.

Pugna econòmica

És en aquest context que l’Administració de Joe Biden està maniobrant per mirar de recuperar el lideratge perdut en aquest camp. Així, dijous passat la Cambra de Representants dels EUA va aprovar una nova llei que destinarà 52.000 milions de dòlars a subsidis per incentivar la construcció de fàbriques de xips al país. Part d’aquestes ajudes les rebrà el gegant taiwanès TSMC, que ja ha començat a construir un centre a Arizona.

«Els semiconductors són els components bàsics de l’economia moderna: impulsen els nostres ‘smartphones’ i cotxes. I, durant anys, la fabricació es va enviar a l’estranger. Pel bé dels llocs de treball nord-americans i de la nostra economia, els hem de fabricar a casa», va tuitejar el president. Dimarts vinent imprimirà la seva firma en la llei perquè entri en vigor.

L’adopció d’aquesta llei no ha agradat gens a la Xina. El Govern comunista xinès ha qualificat aquest moviment com de «mentalitat de la Guerra Freda», i assegura que perjudicarà la cooperació econòmica entre les dues potències. Aquest dilluns, Reuters va assenyalar que, a més d’impulsar la indústria nacional, la Casa Blanca també estudia limitar els enviaments de material als productors de xips de memòria xinesos, en un intent per frenar els avenços del gegant asiàtic al sector. I és que Washington no només busca assegurar el subministrament propi, sinó també perjudicar el del seu principal rival.