La proposició de llei orgànica que reformarà el Codi Penal per derogar el delicte de sedició i substituir-lo per un de desordres públics agreujats podrà incloure també una modificació del delicte de malversació, pel qual també es va condemnar els principals líders del procés. El Govern central va assegurar que estudiarà «en profunditat» les possibles esmenes que introdueixi ERC a aquesta iniciativa que van registrar PSOE i Unides Podem a finals de la setmana passada. Els republicans catalans, així com els morats, volen que el Codi Penal diferenciï entre qui va malversar diners públics per enriquir-se personalment de qui els va destinar a altres causes. De fet, el mateix president republicà, Oriol Junqueras, va condicionar el suport d’Esquerra als Pressupostos Generals de l’Estat precisament a la modificació d’aquest delicte.
«Com passa amb qualsevol esmena, el que es farà serà estudiar-la en profunditat», va assegurar ahir el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Això sí, va negar que ja s’estigui negociant amb ERC, i per això no es va voler pronunciar sobre la proposta concreta que es podria incloure a la reforma del Codi Penal. Això no vol dir, però, que donin suport a la proposta. La ministra d’Educació i portaveu del PSOE, Pilar Alegría, va assegurar que la promesa de Sánchez era reformar la sedició i no pas una altra: «Teníem un compromís de legislatura, que era canviar delicte de sedició i homologar-lo amb els Codis Penals de les democràcies europees més consolidades, i ho hem fet mitjançant una proposició de llei». Tot i això, Alegría va dir que estudiaran qualsevol esmena.
Unides Podem sí que va revelar quines són les seves intencions. El seu portaveu, Jaume Asens, va explicar que estan estudiant si presentar una esmena per modificar el canvi que va fer el PP al Codi Penal el 2015 i rebaixar les penes de presó quan el delicte de malversació no comporti un enriquiment personal. Els socialistes no veuen amb mals ulls aquesta reforma. La ministra de Defensa, Margarita Robles, va afirmar que l’actual legislació és «molt desigual»: «Evidentment no és el mateix el corrupte que s’emporta els diners a la butxaca que aquell que no se’ls emporta». Un idèntic argument va defensar la responsable d’Hisenda, María Jesús Montero.
El PP considera que Sánchez acabarà reformant la malversació per, de retruc, beneficiar també l’expresident de la Junta d’Andalusia i del PSOE José Antonio Griñán. La modificació també afectaria condemnats i imputats per corrupció del PP i altres partits. Tot i això, fonts de l’equip d’Alberto Núñez Feijóo destaquen que ells rebutgen qualsevol canvi en la tipificació de la malversació. «Sánchez farà les dues reformes alhora, sedició i malversació. Ho faran tan ràpid com sigui possible per minimitzar l’impacte social i que es pugui oblidar abans de les eleccions», apunten.
Pressió republicana
Mentrestant, la pressió republicana iniciada ja pel mateix Junqueras va trobar fil de continuïtat en el president de la Generalitat, Pere Aragonès. El cap de l’executiu català va defensar ahir que el pas següent en la negociació amb el Govern central és reformar el delicte de malversació durant la tramitació parlamentària de la modificació del Codi Penal que deroga la sedició. I és que la intenció dels republicans és aconseguir una sèrie de reformes legislatives que, sumades, «s’assemblin» al màxim possible als efectes d’una amnistia.
Per als republicans, l’agenda judicial tenia dos grans obstacles. Un objectiu, el de les lleis, i un altre subjectiu, la interpretació que en fan els jutges. Aragonès va reconèixer que no s’elimina del tot aquest marge d’interpretació perquè només s’aconseguiria amb una amnistia, però va destacar que han aconseguit eliminar la sedició i que en una negociació no es poden assolir els teus objectius del tot: «No és el Codi Penal d’ERC», va sentenciar.
Junts, per la seva banda, va detallar ahir que presentarà esmenes a la reforma del Codi Penal amb un text alternatiu «que només contempli la derogació» del delicte de sedició.
Els canvis en el delicte de malversació obligaran a revisar algunes sentències
Reformar el delicte de malversació obligarà a revisar centenars de sentències en què es va condemnar per aquest delicte, perquè el mateix Codi Penal, la Constitució i la legislació i jurisprudència europea obliguen a traslladar a tots els condemnats qualsevol modificació normativa que sigui més beneficiosa per a ells . Entre aquestes sentències hi ha la dels ERTOS d’Andalusia, però també la de la primera època de la Gürtel que va donar lloc a la moció de censura que va fer fora del Govern Mariano Rajoy, o la del cas Nóos.
El problema és que, a diferència del que pot passar amb la derogació de la sedició que només obliga a revisar una sentència, la del procés del Suprem, qualsevol canvi en el delicte de malversació afecta centenars de resolucions. Només el 2020 a 20 dels 47 escrits d’acusació presentats en altres causes per la Fiscalia Anticorrupció s’acusava per aquest delicte, segons reflecteix l’última memòria de la Fiscalia General de l’Estat.
La reforma del Codi Penal de 2015 a grans trets va assimilar l’apropiació indeguda i l’administració deslleial a la malversació de cabals públics, de manera que es pogués perseguir amb més facilitat qui no es lucrés directament, però disposés dels diners públics per a fins que no fossin els pressupostats. La modificació anunciada es dirigeix a rebaixar la pena a qui no es lucrés personalment amb allò malversat.
El cas més recent i clar és el dels ERTOS d’Andalusia i l’expresident andalús José Antonio Griñán, pendent d’ingressar a la presó per complir sis anys per malversació i prevaricació pel procediment específic mitjançant el qual la Junta d’Andalusia va canalitzar les subvencions per a prejubilacions en ERTOS fraudulents i ajuts arbitraris a empreses.
El Suprem va confirmar el juliol passat les condemnes imposades a ell i 18 dirigents socialistes andalusos més per permetre durant 10 anys la concessió d’ajudes sense control per una suma de 700 milions d’euros. Dues de les magistrades, Susana Polo i Ana Ferrer, van considerar que tant l’expresident com quatre implicats més haurien d’haver estat absolts del delicte de malversació. Griñán es veuria beneficiat per la reforma, perquè, amb independència que la seva conducta va ajudar el seu partit a perpetuar-se al Govern andalús, no es va ficar un euro a la butxaca.
Pel que fa la sentència de Nóos, en què Jaume Matas va ser condemnat a tres anys i vuit mesos de presó per contractar amb Iñaki Urdangarin i el seu soci Diego Torres, si la reforma passa per atenuar la pena prevista en els casos en què no hi ha lucre personal, Matas serà un dels beneficiats en aquest cas, perquè la seva condemna va ser per contractar el gendre del rei Joan Carles.
