Com queda Rússia després de l’aldarull de Wagner?

Després de la tempesta ve la calma. Els despatxos d’agència confirmaven, aquest diumenge al matí, que els termes del pacte al qual van arribar la nit anterior Ievgueni Prigojin, líder del grup Wagner, i el Kremlin s’estaven complint i que els amotinats estaven tornant a les seves bases a la Ucraïna ocupada. Però tots els analistes coincideixen a assenyalar que la Rússia que emergeix de l’aldarull és radicalment diferent no només a la del dia anterior a la incursió mercenària, sinó també a la que ha existit en els dos últims decennis, concretament des de l’últim dia del mil·lenni passat, quan un malaltís Borís Ieltsin presentava la seva dimissió com a president i cedia el poder al seu primer ministre, un jove i desconegut extinent coronel dels serveis d’espionatge anomenat Vladímir Vladimírovitx Putin.

Malgrat que els amotinats no van forçar el relleu del president de Rússia ni, de moment, cap canvi en la cúpula militar, sens dubte és el gran derrotat de la jornada. «Putin ha quedat molt debilitat perquè el seu poder s’ha basat en una imatge d’omnipotència que ha quedat molt perjudicada» amb l’aldarull, amb «la capacitat dels amotinats d’arribar a prop de Moscou sense resistència» i, sobretot, «pel pacte al qual ha arribat amb Prigojin, a qui al matí va anomenar traïdor i a qui va prometre que castigaria durament, però que podrà retirar-se a Bielorússia per evadir la justícia russa», valora per a EL PERIÓDICO Nicolás de Pedro, investigador sènior del londinenc Institute for Statecraft i especialista en Rússia i desinformació del Kremlin. «No poder castigar Prigojin significa que el president rus ha hagut de realitzar concessions», certifica l’expert.

A partir d’ara, considera De Pedro, «es formaran grupets entre l’elit i els seus membres es preguntaran si és el més apte i si està capacitat per seguir al capdavant del país». Això sí, «encara és aviat per entreveure possibles reemplaçaments», no només ja «en la presidència», sinó «en la cúpula del poder militar», personificada en el ministre de Defensa Serguei Xoigú i el cap d’Estat major, Valeri Gueràssimov, objecte de les feridores crítiques realitzades per Prigojin en les seves intervencions gravades en vídeo i difoses per les xarxes socials.

L’origen del conflicte rau precisament en l’estatus dels mercenaris de Wagner entre el conjunt de Forces Armades i milícies desplegats a Ucraïna. A mitjans de juny es va fer pública l’obligació que els membres de la milícia armada firmessin un contracte amb el Ministeri de Defensa, document que, de fet, desproveïa el seu líder, Prigojin, d’autoritat davant els seus combatents. Més que una milícia paramilitar, el grup Wagner és un exèrcit en tota regla gràcies a les ingents transferències de material (com tancs i blindats) que ha rebut i que gaudia d’un elevat grau d’autonomia respecte a les decisions del lideratge militar. La situació en la qual queden les desenes de milers de combatents de Wagner constitueix encara una incògnita, ja que en les informacions sobre l’acord entre Prigojin i el Kremlin amb prou feines es fa referència a això. «L’acord assolit amb la mediació de Lukaixenko retira a Prigojin l’autoritat sobre Wagner a canvi de la retirada dels càrrecs per rebel·lió i traïció. Si s’acaba executant, l’acord situarà una porció del grup sota l’autoritat del Ministeri de Defensa, que és al que el ministre Serguei Xoigú feia temps que aspirava», destaca en la seva anàlisi diàrial’Institut d’Estudis sobre la Guerra (ISW), una de les fonts més seguides pels comentaristes militars sobre el conflicte d’Ucraïna. «No obstant» –continua l’informe– «no queda clar com definirà el Kremlin el personal que no ha participat en l’aldarull i el destí d’aquells que sí que ho van fer, a més de rebre el perdó».

Això sí, als ulls d’Occident, la imatge del grup mercenari semblava recuperar-se a gran velocitat gràcies al desafiament que havien plantejat a Putin. Segons han informat fonts anònimes a ‘The Wall Street Journal’, els EUA s’estaven replantejant decretar noves sancions amb l’ànim de mantenir «la neutralitat» en el seu conflicte amb el Kremlin.

Els mapes interactius i els informes especialitzats no recullen grans moviments militars al front durant les frenètiques 24 hores de la incursió dels ‘wagnerites’ a Rússia i en el camp de batalla s’ha repetit la tònica bèl·lica habitual de les últimes setmanes. La rebel·lió no va impedir que les Forces Armades de Rússia llancessin «les onades d’atacs amb míssils més intenses dels últims mesos» contra àrees habitades de les localitats «de Kriví Rih i Dnipró», segons recull l’ISW, mentre que l’Exèrcit ucraïnès, en plena contraofensiva per recuperar territori perdut a l’inici de la guerra, realitzava limitats avenços «en almenys dos sectors» del front. Des de l’inici de la contraofensiva, l’Exèrcit ucraïnès ha realitzat «un progrés gradual i estable», ha assenyalat aquest diumenge el Ministeri de Defensa britànic, mentre que les accions de Prigojin han demostrat que les forces russes «no tenen reserves a la rereguarda» i «de segur degradaran la moral del personal militar rus a Ucraïna».

A Kíiv, el president Volodímir Zelenski i el seu entorn han reaccionat amb entusiasme i satisfacció a la incursió armada de Prigojin des d’Ucraïna, qualificant-la de «mostra de debilitat» del règim de Putin. «Avui el món ha vist que els governants de Rússia no controlen res de res; és un complet caos». El galimaties ucraïnès dona pàbul als rumors que circulen a Kíiv, que es remunten a la recent batalla de Bakhmut i que parlen de tractes sota mà entre la intel·ligència ucraïnesa i Prigojin.

Occident ha reaccionat amb satisfacció i fins i tot frenesí a les notícies que arribaven de Rússia. Consellers militars organitzaven reunions per analitzar els fets i preparar una resposta en el cas que tota una superpotència militar es decantés cap al cas i la guerra civil, mentre que els líders polítics emetien comunicats assegurant que seguien de prop la situació. Els analistes, no obstant, intentaven fer de contrapès a l’evident satisfacció que s’estava instal·lant a Occident a causa de la debilitat manifesta de Putin i les fissures que han aparegut en el lideratge rus. «Amb Putin o sense ell, amb Prigojin o sense ell, Rússia continua sent una amenaça de primer ordre per a la seguretat d’Occident», preveu De Pedro. Europa i els EUA «s’equivoquen al considerar la guerra d’Ucraïna un conflicte territorial. El que es dirimeix en aquest conflicte és el dret d’Ucraïna a existir, és l’aqruitectura de seguretat europea i l’ordre mundial», conclou l’acadèmic de l’Institute for Statecraft.