Com funciona el procés d'ampliació de la UE i quins requisits han de complir els països candidats?

Segons el Tractat de la Unió Europea, poden sol·licitar adherir-se al club comunitari tots aquells països del continent que respectin els valors democràtics de la UE i es comprometin a promoure'ls. No obstant això, es tracta d'un procés llarg i en el qual els candidats han de demostrar que compleixen els criteris de Copenhaguen, establerts un Consell Europeu celebrat a la capital danesa el 1993. Durant aquest temps, el Parlament Europeu juga un important paper.

Com funciona el procés d'ampliació?

Després d'un primer pas en el qual el país aspirant presenta la seva sol·licitud d'adhesió, aquesta ha de ser acceptada per tots els estats membres de la UE, la qual cosa dona el tret de sortida al procés. L'obertura de les negociacions formals d'adhesió també ha de ser aprovada per tots els estats membres i amb elles es prepara al país candidat a adoptar la legislació de la UE i les reformes judicials, administratives i econòmiques necessàries.

Després de les negociacions, arriba el moment d'incorporar al tractat d'adhesió els termes i condicions, entre els quals s'inclouen possibles clàusules de salvaguarda i disposicions transitòries. Posteriorment, es requereix la votació favorable del Parlament Europeu i l'aprovació per unanimitat del Consell, dos passos previs a la signatura del tractat per part de tots els estats membres i el país candidat.

Finalment, totes les parts han de ratificar, segons dictin les seves respectives constitucions, el tractat, que especificarà la data en la qual l'aspirant passa a ser nou estat membre.

Quins són els requisits que han de complir els països candidats?

Els països aspirants a sumar-se al club comunitari han de demostrar que seran capaços de complir totes les normes de la UE, però a més han de comptar amb institucions estables que garanteixin la democràcia, l'estat de dret, els drets humans i el respecte i protecció de les minories.

Així mateix, han de reportar una economia de mercat efectiva i la capacitat per a fer front a la competència i les lleis del mercat de la UE.

Igualment, han de provar la seva capacitat d'assumir i complir d'un mode eficaç les obligacions d'adhesió, entre les quals es troben els objectius d'unió política, econòmica i monetària.

Durant el procés, es mantenen negociacions en 35 capítols que corresponen als diferents àmbits del patrimoni comunitari, amb l'objectiu que el candidat adapti les seves infraestructures administrativa i institucional.

Quins són els països candidats en l'actualitat?

La Unió Europea ha reconegut com a candidats a l'adhesió a Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia, Ucraïna i Turquia. Amb Turquia, les negociacions d'accés es troben congelades des de 2018 a causa de les objeccions que genera entre els Vint-i-set la situació de l'Estat de dret i dels mitjans de comunicació al país anatòlic.

La primera ampliació del club europeu va tenir lloc el 1973. quan Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit es van sumar als membres fundadors de la Comunitat Política Europea (1952): Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg i Països Baixos. En la dècada dels 80 es van unir Grècia (1981), Espanya i Portugal (1986), mentre que en els 90 i els 2000 es van afegir Àustria, Finlàndia i Suècia (1995); República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Eslovènia, Xipre i Malta (2004); Bulgària i Romania (2007), i Croàcia (2013). El 2020, el Regne Unit va abandonar la UE.

Quin paper juga el Parlament Europeu en aquests processos?

Durant tot el procés, la Comissió Europea s'encarrega de supervisar els avanços dels països candidats en el que a l'aplicació de la legislació de la UE i l'acompliment dels compromisos es refereix. L'Executiu comunitari manté informats tant al Consell com al Parlament Europeu.

En concret, l'Eurocambra debat i vota els informes anuals de cada aspirant, identificant possibles qüestions conflictives. A més, amb les seves resolucions, els eurodiputats insten a accelerar processos o a establir calendaris.

Amb les successives ampliacions, el Parlament Europeu ha sofert també modificacions. D'una primera assemblea constituïda el 1958 els membres de la qual designaven els parlaments dels estats membres i que estava formada per 142 diputats, es va passar en 1979 a un Parlament amb representants triats per sufragi directe. Amb l'adhesió de Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit, el 1973, es va augmentar el nombre d'escons a 340, una xifra que va anar creixent amb cada nova ampliació fins a arribar als 705 actuals.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona