Gestat a finals dels anys 90 amb la idea de buscar una major implicació de la universitat amb el seu entorn, entre les entitats promotores del Parc CIentífic i Tecnològic hi ha, a més de la UdG, l’Ajuntament de Girona, la Cambra de Comerç de Girona, la Diputació de Girona, i la Federació d' Organitzacions Empresarials de Girona.
En pocs anys -els primers ocupants no s’hi vaninstal·lar fins a mitjan 2007-, el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (PCTG) es va convertir en un gran ecosistema d’innovació i d’emprenedoria. Actualment, als seus edificis hi ha 123 usuaris: 75 empreses, 28 grups de recerca de la Universitat, 6 centres de recerca amb personalitat jurídica pròpia i 14 institucions diverses, entre les quals hi ha fundacions i entitats de serveis. Al Parc hi treballen unes 1.300 persones, la majoria llicenciats i doctorats.
La majoria dels usuaris del Parc de la UdG estan relacionats amb la innovació i la transferència tecnològica i entre ells s’han generat unes sinèrgies que tenen un impacte molt important en l’activitat econòmica grionina. Una de les empreses, AB Biòtics, ha estat la primera biotecnològica de l’Estat a cotitzar en el mercat alternatiu borsari, aconseguint que diner atret de la borsa s’inverteixi en el territori.
Sectors com l’alimentari, materials i tecnologies de fabricació, el bio en tots els seus àmbits (bioaliments, biotecnologia i biomedicina), i el sector de l’aigua són els que generen més activitat al Parc.
Un deute de 42 milions d'euros
Des de gener de 2015, el Parc Científic i Tecnològic de la UdG està en concurs de creditors. Arrossega un deute de 42 milions d'euros, essent l'Estat el principal creditor de la instal·lació. Fa mesos que s'està negociant amb creditors i amb els patrons per evitar que el Parc entri en liquidació. El 26 de gener s'ha convocat una junta de creditors (el jutjat ja l'ha ajornada dues vegades) que serà determinant per determinar el futur del Parc.
L'administrador concursal, en el seu informe, sosté que el futur del parc és inviable sense les aportacions de les administracions públiques per eixugar part del deute. Per això, des de la mateixa Universitat com també des de l'Ajuntament de Girona i des de la Diputació (tots ells patrons) i també des del Govern -malgrat estar fora del patronat- s'han fet passos endavant per demostrar al Ministeri d'Hisenda que hi ha voluntat de pagar un cop se superi el concurs. Aportar diners abans, mentre el concurs està viu, seria "il·legal", segons sostenen des de les diferents administracions.
Del deute global, la part més important es deu a l'Estat: 27,6 milons. Fins ara, el rector de la UdG i president del patronat del parc, Sergi Bonet, havia sostingut que hi havia entesa amb l'Estat per eixugar-ne la meitat (13,8 milions). És el que s'anomena el deute ordinari i l'acord en aquest cas s'ha de signar a través d'un conveni davant del jutge (que s'havia de fer el dia 10 de novembre). En aquest capítol, el ministeri perdonaria fins al 45% del total, és a dir, 6,4 milions. La resta es pagaria a deu anys a través dels beneficis que generaria el propi parc.
Les divergències que no fan avançar la negociació arriben, però, per decidir com i quan es paga la resta del deute (els 13,8 milions restants, el que s'anomena privilegi general). És aquí on entren en joc les administracions, que han de presentar acords per convèncer el ministeri que faran efectius els pagaments un cop s'aixequi el concurs. En aquesta ocasió, i segons les darreres negociacions, el ministeri estaria disposat a rebre els diners en un màxim de quatre anys. Aquest acord, però, s'ha de tancar davant de notari abans d'arribar a la Junta de Creditors, ja que condiciona que es pugui subscriure el conveni per a la part del deute ordinari.
Fins al moment, la Diputació de Girona ja ha aprovat en el ple del mes d'octubre una manifestació de voluntats per aportar 6 milions en tres anys (2017-2019), sempre que el concurs se superi. També ha fet feina la mateixa universitat. El Consell Social de la UdG va aprovar per unanimitat el 20 d'octubre fer una aportació de 3,4 milions en un sol pagament. A més, també es destinarien a eixugar deute 2,5 milions procedents dels beneficis generats pel parc en els darrers exercicis (romanent de tresoreria).
A això, cal sumar-hi que el consell executiu de la Generalitat va aprovar fa unes setmanes un acord per comprar, a través d'una operació d'endeutament a llarg termini, part de l'edifici de l'ICRA. Aquest acord permetria sumar 4,9 milions més d'aportacions públiques. L'última administració que també se suma a aquesta aposta comuna de la part pública és l'Ajuntament de Girona que, a través d'un ofici signat per l'alcaldessa, sosté que aportarà 2 milions en 20 anys.
Malgrat aquests avanços, la nova moratòria dóna a entendre que l'Estat no en té prou amb els acords presos per les administracions i que, per tant, cal continuar negociant. Les parts es tornaran a veure les cares davant del jutge el proper 26 de gener. Està previst que aquesta tarda el rector, Sergi Bonet, doni més detalls sobre la situació.
