El Museu Memorial de l'Exili (MUME) és un espai per a la memòria, la història i la reflexió crítica. És un centre d'interpretació que recorda els exilis provocats per la Guerra Civil d'Espanya. Molts dels homes i dones exiliats el 1939 van continuar lluitant per la llibertat des de les files de la resistència francesa i també des d'altres fronts de guerra de l'Europa ocupada pel feixisme, però uns quants milers van ser enviats als camps de concentració nazis en un viatge que, per a la majoria, va ser només d'anada. D'altres van retornar, de grat o per força, a l'Espanya de Franco, on van patir persecució, presó, mort i, tots ells, la tortura del silenci imposat, de l'exili interior. Una gran part va haver de buscar asil a milers de quilòmetres, en terres europees, americanes o africanes.
Situat al mateix pas fronterer per on van fugir la major part dels exiliats, el MUME compagina les funcions museístiques, a través de les exposicions permanents i temporals, amb les de recerca històrica i de difusió pedagògica. Sempre amb una mirada ampla que vincula el passat amb el present, perquè els conflictes que provoquen exilis han estat una constant en la història del segle XX i segueixen essent-ho fins al dia d'avui.
Exposició permanent
La temàtica de l'exposició permanent, que és la més extensa i el reclam bàsic del museu, està dedicada a l'exili republicà del 1939, als seus antecedents i a les seves repercussions més immediates.
Elaborada en funció de públics molt diversos, aquesta exposició posa a disposició dels visitants diversos nivells de lectura que permetin una major o menor complexitat interpretativa sense apartar-se en cap moment del rigor científic. Naturalment, es parteix del principi que el rigor no ha d'estar renyit amb l'amenitat. Així, els recursos audiovisuals i les diferents formes d'escenificació s'han fusionat amb d'altres de més tradicionals com poden ser els panells explicatius o l'exposició de documents originals de gran interès històric.
Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya
La Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya va ser una iniciativa del Memorial Democràtic (Departament de Governació) i agrupa diferents espais que han estat testimoni de la nostra història recent.
L'objectiu principal és la recuperació d' un patrimoni memorial -tangible i intangible- representatiu de la lluita i els conflictes per a la consecució dels drets i les llibertats democràtiques del nostre país durant el període que abasta la proclamació de la II República fins a la transició democràtica.
Una configuració d'aquesta xarxa d'espais ha estat la recollida i senyalització dels camins de l'exili de l'Alt Empordà. El Memorial Democràtic i el MUME, amb la col·laboració del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, han senyalitzat les localitats i els paratges d'aquesta comarca que van tenir més importància en el moment del gran èxode republicà. Tot i que els passos fronterers més importants de la comarca són la Jonquera i Portbou, també s'han tingut en compte altres vies secundàries, com ara els pobles situats als massissos muntanyosos de l'Albera i les Salines, i els municipis que van desenvolupar un paper rellevant en la resistència i l'evacuació de les darreres unitats militars republicanes, com és el cas de Figueres, Roses, Vilajuïga, Garriguella, Llançà, Colera, Llers, Darnius, Maçanet de Cabrenys, Cantallops, Espolla i Rabós. Alguns dels indrets més significatius a què es fa referència són el coll del Portús (la Jonquera); el coll dels Belitres (Portbou); el Mas Perxés (Agullana) que va ser l'última seu de la Generalitat de Catalunya; el coll de Manrella (Agullana); el coll de Lli (la Vajol), lloc de pas de les màximes autoritats republicanes; el mas Can Barris (la Vajol), seu de la presidència de la República; el castell de Sant Ferran (Figueres); el castell de Peralada, i la mina d'en Negrín (la Vajol), on la República va custodiar obres d'art durant la Guerra.
A nation in retreat
L'exposició, que es podrà visitar fins l'1 de setembre, recull la retirada vista per les agències fotogràfiques internacionals. Mostra com la representació dels conflictes armats va canviar profundament a partir de la retirada republicana de 1939. Prop de 135 periodistes dels mitjans internacionals van ser acreditats, en efecte, per les autoritats franceses per tal de copsar i relatar el drama humà que tenia lloc a la frontera catalana. L'exposició presenta una selecció de 80 fotografies realitzades per les grans agències fotogràfiques.
El recorregut de l'exposició ofereix la possibilitat de seguir, dia a dia -aproximadament des del 26 de gener al 10 de febrer de 1939-, la cobertura d'aquest esdeveniment històric a través de la mirada i la perspectiva dels grans fotògrafs de guerra.
