Vostè és un mite al Múrcia, però m'imagino que un partit del seu equip de tota la vida contra el Girona, ha de ser-li especial.

He jugat al Múrcia moltes temporades, moltíssimes, però ha de tenir en compte que la meva única sortida va ser per jugar al Girona, quan feia la mili. Vaig fer-hi bons amics, i no l'enganyaré, per mi va ser un any ?inoblidable.

Què recorda d'aquella temporada 77-78 a Montilivi?

A la pretemporada ens vam enfrontar al Madrid, en un partit molt interessant i on vam plantar-los cara. Teníem un equip interessant, que va fer bon futbol i va lluitar a la part alta de la classificació de Segona B (l'Almeria va quedar campió i els gironins, sisens).

Ha seguit mantenint contacte amb algun jugador, tècnic o directiu d'aquell Girona?

La veritat és que no. D'entrenador teníem en Gatell. Amb els jugadors amb qui més afinitat tenia era amb l'Abete, ja que vam ser companys de pis tota la temporada. Va anar passant el temps i, amb la distància, ens hem anat allunyant. En aquell equip també hi havia en Serra o en Paquito, i uns molt joves Julià i Comas.

Ha tornat a Girona?

Una vegada, la temporada 94-95, quan entrenava el primer equip del Múrcia. Crec recordar que vam guanyar, però fa molt de temps. El tracte de la gent va ser exquisit. Em vaig retrobar amb gent que coneixia encara de la meva època, com ara l'encarregat del camp que m'obria la porta a les nits perquè pogués entrenar-me. Jo feia la mili, i havia d'aprofitar les nits, en els moments de permisos, per preparar-me.

Des de la distància, li ha fet gràcia seguir la trajectòria esportiva del Girona?

Sí, he fet el seguiment normal mirant als diaris els resultats. Jo hi vaig jugar i sempre he intentat estar informat del que passa per allà, sobretot en tema de futbol. L'ascens em va satisfer. Ara, a Girona, sigui pel clima o perquè Barcelona és molt a prop i representa un passeig anar-hi per veure futbol de Primera, sempre ha lamentat que el futbol no despertava l'afició. Espero que ara amb l'equip a Segona això canviï. També m'ha cridat l'atenció que l'equip no té jugadors de renom i que tots són bàsicament de la casa. Això encara els fa més perillosos perquè fa anys que juguen junts i tenen la moral i l'impuls que els va donar l'ascens. Pel Múrcia serà un rival perillós. El Múrcia és tot el contrari. Ha baixat de Primera i no s'està adaptant gens bé a la categoria.

Això volia preguntar-li. Què li passa a aquest Múrcia?

S'han canviat molts jugadors i penso que els que han vingut, més barats perquè l'economia no va molt bé amb això de la crisi de la construcció, no han sigut els reforços adequats. L'equip no té personalitat de futbolistes importants, que marquin diferències, i la veritat, em sembla un equip bastant vulgar.

La pressió és tota per al Múrcia?

Està clar. Si l'equip no és capaç de fer un gol als primers 15 minuts, la pressió serà asfixiant. El camp sol presentar bones entrades i si la gent no veu el que vol veure, es gira en contra. A més, el Girona vindrà amb tota la moral i sense res a perdre, havent guanyat al Saragossa.