L'excel·lència futbolística de Messi i la impecable precisió d'Eto'o van fer pujar el Barça i van ensorrar el Valladolid (6-0) en un partit que va premiar l'estil del conjunt blaugrana, confirmat al lloc més alt de la Lliga i acostumat a comptar els seus partits per golejades.
Insaciable, el Barcelona no aixeca el peu de l'accelerador. Uns minuts després que el Reial Madrid guanyés des de la trinxera el Màlaga (4-3) amb quatre gols de Higuaín, el Barça va despatxar al Valladolid amb quatre dianes d'Eto'o i una impecable posada en escena.
Amb més de tres gols per partit a la Lliga, el conjunt de Guardiola va tenir una víctima més en el Valladolid, que es va batre amb dignitat i sense renunciar al futbol. Però no va trobar arguments per anul·lar la fantasia de Messi ni l'encert d'Eto'o, dos jugadors que viuen a una altra velocitat, un pas per davant de la resta.
La victòria del Barça es va carregar de mèrit, perquè el Valladolid el va obligar a disputar una arrencada de partit més laboriosa del que va anunciar el marcador final. El plantejament de l'equip castellà va ser valent i racional, però va quedar enterrat davant la precisió d'Eto'o, un golejador superlatiu. El camerunès va gaudir d'una nit memorable. Mai abans havia signat quatre gols en un partit oficial, tots a la primera part.
Després de superar un inici espès, el Barça es va avançar en un exercici de subtilesa. El gol va culminar una jugada de traç fi, el de Dani Alves, que va superar amb precisió la línia de pressió del Valladolid des de la línia de tres quarts. Va habilitar a Eto'o, que només va necessitar dos tocs per golejar. Un per guanyar la posició entre els dos centrals. Un altre per col·locar la pilota entre les cames de Asenjo.
Animat pel marcador, l'equip de Guardiola va destapar les seves virtuts: transició ràpida de la pilota, primer toc i pilota a l'espai. El talent dels seus jugadors va fer la resta enfront d'un Valladolid irreprotxable, però superat pels esdeveniments i pel futbol vertiginós del Barça, amb Messi com a heroi anònim de la nit. No va marcar l'argentí, però va estar en totes les jugades de perill. En estat de gràcia, Eto'o va signar tres gols més abans del descans, un full de serveis que l'avala com el davanter més en forma de la Lliga. A l'àrea de Asenjo, el camerunès va ser un perill constant. Va combinar, es va barallar i va golejar.
El primer acte va ser tan esplèndid que va condemnar el partit a una segona part de menor voltatge. Però va quedar temps per veure un parell de gols. Primer Gudjohnsen, un supervivent amb més recursos dels que indica el seu cartell. L'islandès va recollir una pilota perduda en el límit de l'àrea i va superar amb suavitat Asenjo. Henry, al final, va trobar premi al seu esforç. Va rematar un servei a porta buida de Messi. Va ser un gol senzill i sense oposició, però el francès va rematar amb ràbia, reflex de la voracitat d'un equip que no es desgasta i que viu instal·lat en una felicitat perpètua, bressolat per una afició que gaudeix d'una golejada cada vegada que va a l'estadi.
