Estava previst que anés a Múrcia a veure el partit del Girona, i vés per on, a última hora vaig decidir que no era el millor dia, per anar-hi. El pla de viatge era anar al partit, i després anar a sopar amb en Javi Clemente, amb qui tinc amistat des de fa ja uns quants anys. Jo imaginava una victòria del Girona i la més que possible destitució d'en Javi com a tècnic, vaig pensar! Quin sopar que tindrem! Persona d'idees fixes, recordo excursions per la Costa Brava buscant una vella casa de pescadors per compra-la. N'hi havia que eren autèntiques ruïnes, i ell deia que eren fantàstiques. Finalment entre jo i el seu gran amic José María Calzón, el delegat del Espanyol, li vam treure del cap. Això després de no poques discussions i va acabar a Peralada. Personatge d'aquells que a termini mig o et cau bé o et cau malament, el primer que et sorprèn és que és una persona intel·ligent, i senzilla i sobretot guanya moltíssim a les distàncies curtes. Té l'habilitat de posar-se la premsa en contra, quan les coses van maldades i ser l'únic focus d'atenció ja que d' aquesta manera deixa els seus jugadors tranquils. Això hi ha sols uns quants privilegiats que ho poden fer, ja que molts que el critiquen no li arriben ni a l' alçada dels genolls.
Però així és en Javier Clemente, una persona que sempre explica que es va comprar una guitarra espanyola quan estava entrenant el Betis , i va contractar un professor particular, per donar-li classes i al cap d'uns dies sols pagava el professor no per donar-li classes, sols per escoltar-lo. Ja que diu que era un autèntic virtuós, i al mateix va fer amb un saxo que va adquirir i acabava pagant sols perquè li fessin concerts privats. Avui és un d'aquells dies de doble sentiment: per un costat decebut per la derrota del nostre equip però per l'altre m'hagués sabut molt de greu que el detonant de la seva destitució hagués estat el meu Girona... en el fons són ironies del destí...
