Algun dia havia de passar, era evident. Tard o d'hora el Girona havia de perdre un partit. Va passar a Vila-real, dissabte passat. Ho havia avisat Julià, que veia la desfeta com un mal menor que, en algun moment, tornaria a aparèixer. No sorprenia l'ensopegada; el que més havia cridat l'atenció eren els números precedents, la ratxa espectacular d'un Girona que té la permanència pràcticament a les mans.

Encara queda feina, picar força pedra fins assolir la salvació. Però és ben a l'abast, ja que amb 43 punts, tot i que aquesta temporada sembla que anirà ben cara, la permanència és a tocar. A més, una munió d'equips han caigut, en aquestes darreres jornades, en la lluita. No és cosa de pocs, al contrari. Ben bé hi ha una desena de conjunts que, a dia d'avui, encara no poden assegurar quina serà la seva categoria a finals del proper mes d'agost.

Entre ells el Girona, és cert, però el futur sembla més que positiu per als homes de Narcís Julià. El motiu? Els darrers resultats. En vuit jornades, els blanc-i-vermells han posat la directa. Ha estat la millor ratxa dels dos últims anys, des que l'equip català retornava a la categoria d'argent prop de 50 anys després de ser-hi per darrera vegada.

Un botí envejable, 20 de 24 punts. Una dinàmica ascendent, amb 6 victòries i 2 empats. Una escalada sense precedents, ascendint de la penúltima a la novena posició. És això el que ha permès als gironins donar un cop d'autoritat, posar rumb cap a la salvació amb una dinàmica difícil de superar. És més, en aquesta ratxa han estat més de 500 minuts sense rebre cap gol.

Dades i guarismes que superen, amb escreix, la millor ratxa sense perdre de la passada campanya. També van ser vuit jornades, 24 en les quals el Girona va esgarrapar algun punt. Llavors, però, només es va guanyar un partit i se'n van empatar set. L'equip es va salvar amb una mica de patiment, quelcom que, a dia d'avui, sembla cosa del passat.