Ni el nefast arbitratge de Velasco Carballo ni el plantejament ultradefensiu de l'Sporting de Clemente van poder amb el Barcelona que, en una nit èpica, es va sobreposar a totes les circumstàncies adverses i va guanyar un partit (3-1) que se li havia complicat d'allò més quan es va quedar amb un home menys a l'inici de la segona part per l'expulsió de Piqué. La visita del penúltim classificat semblava propícia perquè l'equip de Guardiola recuperés les seves millors sensacions i aconseguís una còmoda victòria que posés una mínima pressió el plàcid lideratge del Madrid abans que els blancs rebin avui l'Espanyol. No obstant això, el Barça va suar sang per guanyar.

Clemente, el tècnic que fa poc havia confessat avorrir-se veient jugar aquest Barça, va decidir que era el dia de "divertir" l'afició amb una alineació amb cinc defenses, ni un sol davanter nat, Cases perseguint per tot el camp Cesc i el mitjapunta De las Cuevas com a única referència en atac. Amb aquest guió, l'Sporting va trigar deu minuts a passar de mig camp, encara que és cert que quan per fi ho va fer, Mendy ho va aprofitar per posar a prova Valdés, amb un xut innocent i llunyà, això sí, que el porter blaugrana va avortar sense més. Al conjunt blaugrana, ahir més que mai amo i senyor de la pilota, li va costar un món enderrocar la muralla visitant. A més, no tenia Messi per desembussar el partit amb alguna genialitat, així que va haver d'esperar fins la vora del descans per doblegar per fi la resistència del conjunt asturià. Va ser en una jugada de tiralínies entre Adriano, Keita i Iniesta que va rematar aquest últim a gol. Però la jugada clau del partit es va produir en el primer minut de la represa, quan Velasco Carballo va expulsar amb vermella directa Piqué per enganxar-se en una carrera amb De las Cuevas, quan aquest estava a punt d'internar-se a l'àrea per encarar Valdés. En la següent acció, Barral, que acabava d'entrar en el terreny de joc, va robar la cartera a mitja defensa blaugrana per ficar la puntera a una centrada de Mendy i enviar la pilota al fons de la xarxa (1-1).

L'Sporting acabava d'empatar en la seva segona arribada de tot el partit, el Barça havia de tornar a treballar-se la victòria però aquesta vegada amb un home menys i el Camp Nou va entendre que era el moment de sortir al rescat del seu equip. Guardiola va decidir no tocar la defensa després de l'expulsió de Piqué i aprofitar que aquest se n'havia anat abans de temps a la dutxa per defensar només amb tres homes. El Barça, ferit en el seu orgull, va anar definitivament a buscar el partit. Velasco Carballo va arrodonir la seva nefasta actuació empassant-se un claríssim penal de Cases per allunyar una pilota amb la mà en plena ofensiva blaugrana (abans ja no havia volgut saber res en dues penes màximes més), la qual cosa va caldejar encara més els ànims de l'afició culer. Amb un excels Iniesta al càrrec de les operacions, el conjunt blaugrana insistia i insistia, però amb massa sobreexcitació. Keita a onze minuts del final, va provocar el deliri amb el 2-1; després arribaria el tercer, obra de Xavi, premi merescut per a l'equip que va jugar a futbol.