Una dècada sense les excentricitats de Piterman

l boom mediàtic que buscava Dimitri Piterman quan va començar a interessar-se pel futbol, a Tossa, la primavera de 1999, va arribar-li definitivament el 26 de gener de 2003 a El Sadar, el camp de l'Osasuna. Aquell va ser el famós dia en què, acreditat com a fotògraf de premsa a travès de la plana web del Racing, va poder-se asseure a peu de camp, al costat de la banqueta on Chuchi Cos dirigia els jugadors càntabres. Feia poc més d'una setmana que havia canviat un Palamós que lluitava per retornar a Segona A per un club de Santander amb greus problemes econòmics i risc de perdre el seu lloc a Primera.

Després de veure com en el seu primer partit com a president (19 de gener de 2003) els càntabres perdien a El Sardinero contra el Betis (a l'últim minut, per un gol de cap de Joaquín), no va dubtar a fulminar el tècnic Manolo Preciado i el director esportiu Quique Setién per aplicar, al costat dels seus homes de confiança, el mateix mètode que a Palamós, on ell formava part del cos tècnic i prenia decisions. Allò va donar la volta al món i va ser l'inici d'una notable carrera mediàtica que, a pesar de tot, no va anar més enllà: a Santander, malgrat que el van aclamar quan va arribar, només hi va durar mig any i a Vitòria, on posteriorment va anar en adquirir l'Alabès, el culpen de tots els mals i d'un forat, provocat per la seva mala gestió, de 25 milions d'euros. De fet, el desembre passat, l'Audiència Provincial d'Àlaba confirmava una sentència del jutjat mercantil de Vitòria per la qual l'empresari ha de retornar 7 milions al club basc. El problema és que ningú sap, amb seguretat, on es troba, tot i que molts el situen a Califòrnia, on tenia diverses negocis.

Piterman va aterrar al Palamós el juny de 1999 com a substitut de Kelo Martí. D'entrada la seva arribada va servir per esvair l'amenaça de desaparició que sobrevolava el degà pels seus problemes econòmics i pels descensos consecutius que l'havien dut de l'època gloriosa a Segona A a jugar, novament, a Tercera. Una de les primeres idees que va llançar va ser contractar Johan Cruyff com a director esportiu, però a l'hora de la veritat, i després de comprovar com no s'entenia amb els tècnics, va acabar optant per baixar ell mateix a la banqueta al costat d'homes de confiança seus com Robi o Chuchi Cos (exdavanter del Palamós a qui va repescar perquè sabia que tenia el carnet d'entrenador). Piterman va adquirir l'antiga SAE però va refundar el club sota el nom d'Associació Recreativa Volem Palamós. S'estalvia, d'aquesta manera, fer front als deutes de la Societat Anònima, que quedava en stand by a l'espera que, en un hipotètic futur, el degà tornés al futbol professional.

L'alegria més gran de Piterman en la seva estada a Palamós va ser l'ascens a Segona B, la temporada 2001/02, en una històrica promoció que es va resoldre al camp d'un Águilas entrenat pel gironí Xavi Julià. La temporada següent, amb un equip on hi havia Sergi Raset, Coromina, Pedregosa, Xavi Molas, Edu Aguilar o Toño, l'objectiu era lluitar per pujar a Segona A i, abans del seu adéu, les expectatives s'estaven complint. El nord-americà va deixar el club el 17 de gener de 2003 després d'un empat a un a Sabadell en el darrer partit de la primera volta. El degà era tercer, amb 31 punts, dins d'uns llocs de "play-off" on també hi havia Castelló, Barça B i Alacant. El problema va ser que amb la seva precipitada marxa cap a Santander es va endur jugadors com Aguilar, Coromina i Sarabia i això, amb d'altres problemes que van anar sorgint, van provocar que l'equip acabés la lliga novè, sense cap opció de pujar.

La idea de Piterman era anar-se'n a Santander sol i deixar a Palamós els seus homes de confiança, però no va trigar ni una setmana a fer fora Preciado i Setién i recórrer a Chuchi Cos. Això va provocar que el Palamós hagués de buscar entrenador, fet que va obrir una esperpèntica etapa que va culminar amb l'arribada de Manolo Herrero. Abans el primer objectiu havia sigut Jordi Vinyals, però per problemes de tramitació de fitxa es va acabar descartant. Després es va cridar Pepito Ramos, però just després del primer entrenament Piterman se'n va desdir i també en va acabar prescindint. El nord-americà havia deixat el club en mans d'una junta gestora.

A Santader Piterman hi va arribar com el gran salvador, adquirint un 24,6% de les accions del fins aleshores màxim accionista, Santiago Díaz. Va ser la solució d'emergència per evitar la dissolució del club càntabre i la fórmula per aconseguir un crèdit que permetés eixugar deutes. A l'estiu, però, Dimitri se'n va anar per les desavinences que havien sorgit amb el mateix Díaz. Vitòria va ser la seva següent aturada, on hi va estar tres anys (2004-2007) en un clima social enrarit i de permanent guerra civil.

Una dècada després del seu adéu el Palamós milita a Tercera, la mateixa categoria on jugava quan Piterman hi va aterrar. Ja no hi ha somnis de grandesa i al club el principal objectiu és salvar la categoria després d'haver tocat fons amb el descens a Primera Catalana. Algun bromista, el 28 de desembre, feia córrer per la vila el seu retorn. Era una innocentada.