Es possible que la victòria d'ahir del Girona FC sigui la més important aconseguida fins ara en tot el que va de lliga. I no pel fet que l'equip estigués en fase de nervis per les quatre jornades sense guanyar, sinó precisament per no entrar en aquesta fase de nervis en què es podia haver caigut si el Guadalajara s'hagués emportat el 0-0 de l'Estadi.

Ningú amaga que ahir els dos equips varen jugar a res durant 88 minuts i que el gol de Jandro, i després, el de Benja, varen deixar un premi més gran del que es mereixia l'equip. El recital de pilotes perdudes, sobretot a la primera part, és dels que fan història i que la primera rematada entre els tres pals arribés al minut 80 també diu moltes coses. I no precisament a favor dels mèrits fets sobre la gespa.

Però com assegura el tòpic, el futbol és així; i de la mateixa manera que els dies de l'Elx i l'Almeria l'equip va jugar bé i va rebre més càstig del que es mereixia, ahir els de Rubi varen anivellar la balança amb dos gols que són or pur.

Primer, per ser un pèl més a prop de la permanència; i després, per seguir enviant missatges als rivals directes que els mals moments poden haver quedat enrere i que la lluita pels màxims objectius segueix ben viva.

No vol dir això que aquest Girona ja no tornarà a perdre. Si després del 2 de 12 sumat en el darrer mes l'equip encara era tercer i que si amb la victòria contra el Guadalajara ha tornat a dormir en plaça d'ascens directe, vol dir que els altres també fallen i que no els serà fàcil treure d'aquesta part de dalt l'equip de Rubi.

I em fa que a mesura que això avanci cap al final de la lliga regular, equips com l'Almeria, el Vila-real, Las Palmas o el mateix Alcorcón poden tenir molta més pressió que els gironins, que tenen dret a no guanyar i fins i tot a jugar malament. Tot i que mai es rendeixen. Com ahir.