Ahir el Palamós va encadenar la cinquena jornada sense perdre. Tot i això, jugant de la manera com ho va fa fer difícilment arribaran més triomfs. Resumint, va ser un mal partit del degà però un excel·lent resultat. La sort es va aliar amb els palamosins i en un fluix partit dels de Joan Mármol, el degà es va emportar tres punts molt valuosos que el situen entre els deu primers de la classificació. La fortuna i una actuació arbitral que va treure de polleguera els visitants van contribuir que la victòria es quedés a casa.

Relliscada del defensa Morales en l'acció del gol anul·lat a Santi Triguero, autogol del Vilafranca, expulsió d'Arimany abans del descans, un munt de grogues per als jugadors de Mármol, domini aclaparador dels visitants, cap ocasió del Palamós...Però el més important per increïble que sembli és que la victòria va ser per al Palamós. Tota la sort que podia tenir reservada el degà per a la segona volta la va esgotar davant un Vilafranca superior que va marxar amb les mans buides i ben indignat. Les dues accions més destacades de la primera part van ser un gol anul·lat a Triguero per mans (m.31). Poc després, una falta picada per Del Moral va anar al segon pal on un defensa visitant, lluitant amb Arimany, va tenir la mala fortuna de fer-se un autogol.

Pocs minuts més tard, una merescuda segona amonestació per a Arimany va provocar que els de Mármol juguessin la segona part en inferioritat. A la represa, la decoració no va canviar gens ni mica i el Palamós va continuar el seu fluix partit i centrat únicament i exclusivament a plantar l'autocar a la frontal de l'àrea de Bayona davant l'allau ofensiva del Vilafranca. El Palamós va comprovar amb un somriure d'orella a orella com la fortuna havia estat especialment generosa amb ells ja que sense haver fet ni un xut amb perill entre pals s'enduia un botí molt valuós.