En els últims anys, apaivagant-se cada cop més el record de Lance Armstrong, la imatge de Girona com a lloc de residència de ciclistes professionals de primer nivell s'ha associat a noms com David Millar, Ryder Hesjedal, però, sobretot, i amb permís de gent amb un perfil esportiu menys adornat per victòries, com Christian Meier o Koen de Kort, a l'escalador del Cannondale-Garmin, Dan Martin. L'irlandès viu tot l'any a Girona, parla un bon català, i els seus bons resultats, com la victòria final a la Volta Catalunya de fa dos anys, l'han convertit en l'home de moda d'aquesta relació entre la ciutat i el ciclisme que ahir va estar molt a prop de posar la cirereta del pastís amb la que hauria estat una victòria molt especial.
Sobre el paper, Dan Martin era el més ràpid del grup de privilegiats que varen passar per davant la segona ascensió del dia als Àngels, i l'únic que tenia un company d'equip (Talansky), però l'italià Domenico Pozzovivo va ser més llest que Martin, Alberto Contador, Rigoberto Urán, Richie Porte, Fabio Aru i la resta de fugats. Pozzovivo va atacar a l'alçada del Parc Tecnològic amb suficient força per creuar la línia d'arribada del carrer Emili Grahit amb tres segons de marge sobre Urán, Martin i la resta. El grup més nombrós, amb Valverde i el nou líder de la Volta Pierre Rolland, va entrar a poc més de vint segons i el francès afrontarà l'etapa reina d'avui, amb final a la Molina, amb una mica més de dos minuts d'avantatge sobre els grans favorits: Urán (2:21), Martin (2:22), Contador, Porte i Aru (2:27). Valverde, que va caure pujant a Santa Pellaia per culpa d'enganxar-se la roda amb un company, i Chris Froome, que no va transmetre bones sensacions, van arribar amb el grup de Rolland a vint segons del guanyador. La Molina determinarà avui si Rolland és un líder prou sòlid.
