El Reial Madrid té l'obligació de remuntar al Santiago Bernabéu si el que vol és accedir a la final de Berlín, després de caure en el primer duel de semifinals davant el Juventus (2-1), víctima d'errors infantils i l'empenta del rival, a qui va regalar el triomf amb un penal de Dani Carvajal, després d'oferir una pobra imatge.
Tot just conquerida la Lliga italiana, el Juventus Stadium va ser una festa i una olla de pressió que plasmava a la perfecció la grandesa d'unes semifinals de Lliga de Campions. Empès per un ambient intimidador, l'equip italià va sorprendre sortint a tomba oberta a pel Reial Madrid. Es va conjecturar amb una defensa de cinc d'Allegri, que no va especular i va anar a pel rival. Tenia clar on fer-li mal. Va buscar a Marcelo, l'espai entre centrals i un mig del camp amb Sergio Ramos perdut. Tévez va ser un diable que va fer trontollar tot d'inici.
El Madrid va començar patint. Un mal refús de Casillas va fer caure al xilè Arturo Vidal, que va demanar penal. Sturaro va provar la seguretat d'Iker. Pirlo construïa a càmera lenta, però amb seguretat i el futbol del Juventus cobrava una velocitat endimoniada quan apareixia l'argentí Carlos Tévez, a l'esquena de Ramos i Kroos. Però hi havia un nom propi que va lluir per damunt de tots. El d'Álvaro Morata, cansat d'esperar les oportunitats a Madrid i deslligat a Itàlia. Va demostrar el seu creixement; que és un 9 preparat per a les grans cites. Va començar guanyant un pols a Pepe al cos a cos per llançar una pilota picada a Casillas, que va aturar en dos temps. El Reial Madrid patia perquè no tenia la pilota. La pressió rival l'escanyava i la fórmula desentrenada de Ramos de mig provocava nombroses pèrdues. Va arribar el premi merescut per al Juventus. Iker va treure per baix el xut creuat de Vidal i Morata va rematar a plaer el gol que mai hauria imaginar marcar.
No hi havia notícies de Bale ni de Cristiano, perduts en punta, i el Madrid necessitava un líder que l'aixequés en el seu moment més delicat de l'eliminatòria. El gol no el va enfonsar i va reaccionar amb grandesa. Kroos va avisar Buffon que no tindria un vespre tranquil. Isco també va provar sort.
El duel era tot el obert que ningú podia imaginar. Una nova pèrdua de Ramos va provocar una altra arribada del Juventus i feia tornar la precipitació. Va faltar circulació de pilota madridista fins que va aparèixer amb continuïtat Isco. Va convidar a tocar i a ser valent a l'encarar rivals. Va ser quan va entrar en escena el colombià James, sempre decisiu. Va posar una pilota perfecta al cap de Varane, que va rematar a dalt.
El Reial Madrid cometia errors puntuals que costen cars en partits grans. Marcelo, perdut a Sevilla, tampoc es va trobar a Torí. Lichtsteiner ho va aprofitar i fins i tot el va deixar plantar amb un regat que li va permetre encarar Casillas però va disparar a l'lateral. Era el moment de recuperar l'espurna de Cristiano. Als 27 minuts, a una passada perfecta de James, el cop de cap del portuguès premiava la primera acció col·lectiva (1-1). Llavors van arribar els millors minuts de l'equip d'Ancelotti. La Juve va sentir el pes d'un gol encaixat com a local i el Reial Madrid va poder donar una estocada de mort. La seva acció més brillant va néixer a la dreta i va acabar a l'esquerra. De Carvajal a Kroos per a Marcelo, desdoblament d'Isco i centrada a la qual es va llançar James, que va estavellar el seu cop de cap al travesser.
El Madrid s'acomoda
Amb el resultat a favor dels interessos del Madrid, els blancs no vansortir amb l'actitud correcta a la segona meitat. De nou li va poder l'ímpetu del rival, al que fins i tot li va fer un regal d'infantil. D'un córner a favor, que va culminar Marcelo amb un xut al mur, va néixer un contracop mortal de dos contra dos que va conduir Tévez fins que va ser empentat quan se li acabava el camp. Del descuit en la vigilància defensiva d'un córner es va passar a una entrada innecessària de Carvajal. Error de pura inexperiència que va acabar en clar penal. Tévez no va perdonar en la seva nit. Va xutar amb calma al centre quan Casillas s'havia llançat a la seva esquerra. La Juve tornava a alimentar el seu somni (2-1).
Ancelotti va passar al pla B canviant al 4-3-3, sacrificant Isco i donant entrada a Chicharito. La seva aposta era Bale, acabat de recuperar de la seva última lesió, però ahir desaparegut a la batalla. Allegri responia amb rapidesa collant la defensa. La pilota passava a ser del Reial Madrid. Era un duel trepidant en què el conjunt italià mostrava les seves virtuts en la intensitat. Passava a defensar cada centrada lateral madridista amb comoditat, amb un únic ensurt quan Cristiano en boca de gol va fallar després d'una rematada de Ramos. Fins i tot la derrota hauria pogut ser més àmplia gran. Una altra distracció, en aquesta ocasió de Varane, va deixar a Llorente davant Casillas. Escorat, va regatejar al capità madridista però es va quedar sense espai per marcar. La seva passada enrere el va salvar la defensa madridista. I de nou Llorente, que havia substituït Morata, va tenir el gol en una falta lateral perfectament posada per Pirlo, que va salvar Iker.
