El Barcelona es va endur ahir a la tarda una victòria pràctica contra l'Atlètic de Madrid (1-2) en l'última visita al Vicente Calderón. L'equip català va oferir un exercici de resistència, i després, amb dos cops en atac, tots dos amb una mica de fortuna, va sentenciar els matalassers per seguir enganxats a la pugna per la Lliga. Quan tot semblava encaminat a un empat estèril després que Godín igualés el 0-1 de Rafinha, va emergir la figura de Messi, pràcticament inèdit fins aquell moment, per decantar la balança per al bàndol blaugrana quan més falta feia.

Massa càstig per al conjunt blanc-i-vermell, que havia proposat molt i que es va quedar sense res, a l'hora que s'allunya dels seus objectius; també molt premi per a l'equip blaugrana, que encara espera el seu millor nivell, però que, fins aleshores, va aconseguir la victòria al Vicente Calderón, d'on en va sortir esgotat però indemne i amb els tres punts a la butxaca.

L'Atlètic no tem ningú. Ni el Barcelona, el «millor equip del món», en paraules de Simeone, i al qual va esborrar del terreny de joc tota la primera mitja hora, devorat per empenta, per ambició, per pressió, per col·locació i també per futbol. Gabi, descomunal en tot, en cada aspecte del joc, omnipresent i insuperable per a un equip blaugrana superat davant tanta exigència, era el líder d'un Atlètic que volia els tres punts davant d'un rival que volia però no podia.

No hi va haver rastre en mitja hora del Barcelona, desfigurat quan el partit va entrar en joc. No ho va tenir clar en la sortida de pilota, estava aclaparat pel seu adversari, ni en la transició cap a l'atac. Sí quan va veure l'opció de contraatac, molt poques vegades, però llavors sí que va emergir Leo Messi, llavors sí que va connectar Neymar i llavors sí que va aconseguir sortir-se'n.

I llavors ja havien passat 30 minuts d'incontestable domini de l'equip blanc-i-vermell, gairebé sempre en camp contrari, amb tot el pla molt mesurat, quan havia de pressionar, a qui podia deixar sortir amb la pilota i a qui no, a Piqué, sempre amb Saúl a l'aguait... Mitja hora potent, aclaparadora per moments, però sense gol.

Unes vegades per les intervencions de Ter Stegen, que va volar cap a un xut de Griezmann i que va ser oportú unes quantes ocasions per frustrar la passada final; una altra per l'aparició vital d'Umtiti i unes quantes més perquè a l'Atlètic li va faltar l'últim plus a l'àrea, el que separa el gol d'un rebuig o d'un robatori de pilota.

No va existir el Barcelona... fins aleshores, fins que Messi va agafar una pilota a mig camp i va combinar amb Neymar per provar per primera vegada Jan Oblak, de tornada a l'onze 75 dies després de la seva lesió. La pilota va acabar en gol, invalidat després de dos rebutjos per una falta de Luis Suárez sobre el porter eslovè.

Després va disparar alt l'uruguaià, en un altre contraatac; tot seguit va volar Oblak per repel·lir un llançament de falta de Messi i més tard va ser un cop de cap de Piqué; senyals de vida d'un Barcelona que no la tenia instants abans, que tot i sense jugar bé, sense reconèixer-se a si mateix, és capaç d'inventar ocasions de molt poc, gairebé del no-res.

Concretament de Messi, que va crear amb un passada perfecta i va fallar Luis Suárez tot just reprendre l'acció a la segona part, amb la resposta immediata de Saúl, com a passador, i Griezmann, com a rematador, rebutjada per Ter Stegen, en un partit menys agitat, més equilibrat, amb el Barcelona més ficat, més a prop del nivell.

També amb més pilota, amb menys sofriment i amb un toc de fortuna, el que després d'incomptables rebutjos dins de l'àrea blanc-i-vermella va permetre Rafinha pescar amb la dreta el 0-1 en el minut 63. Una jugada a empentes i rodolons, però suficient per posar el partit a favor seu, invertir-lo de sensacions fins a poc després. Fins al minut 70, quan un llançament magistral de falta de Koke que va pentinar Godín per a l'1-1, un nou empat per a un marcador que va desequilibrar al tram final Messi, de nou afavorit per un rebot, com en el primer gol de Rafinha, per revifar la lluita per la Lliga del Barcelona i descartar-ne probablement l'Atlètic, tot i el seu desgast ahir al Calderón.