Salamanca continua sent territori hostil per a l'Spar Citylift Girona. Des de la històrica victòria en el primer partit del play-off del final del 2015, en aquell partit decidit per l'encert en els triples de les ja retirades Kuktiene i Jordana que seria decisiu per al títol de Lliga pocs dies després en un Fontajau a rebentar, les gironines no han aconseguit tornar a guanyar al Würzburg. De fet, no ha aconseguit ni l'Uni ni cap altre rival de la lliga espanyola. Miguel Ángel Ortega continua amb el seu idil·li amb els títols des que va arribar a la banqueta del Perfumerías Avenida i ahir en va sumar un altre, la setena Supercopa del club de Salamanca, que ja supera el Ros Casares en el palmarès, en un partit que les gironines no van poder tancar quan guanyaven de deu punts en el tercer quart (34-44). Contrarestant millor que en els partits de la temporada passada el joc físic de l'Avenida i deixant clar que, tot i el factor diferencial que molts dies serà Nádia Colhado, aquest nou Uni té una plantilla amb moltes candidates a assumir responsabilitats en atac, les gironines van tenir l'Avenida contra les cordes. Però no el van saber, ni poder, rematar. I ho van acabar pagant. Un triple de Laura Nicholls a dotze segons de final va acabar decantant el partit després que, un cop més, la intensitat de Sílvia Domínguez i Krissi Givens hagués rescatat l'Avenida en els moments clau i provocant un final a cara o creu que va caure del costat local (61-55).
Els mèrits de l'Uni són clars. I els d'Èric Surís també. Amb només tres jugadores de la temporada passada a la plantilla, ahir només una en el cinc inicial (Alminaite), l'Uni va saber plantar cara a unes de les millors plantilles del bàsquet europeu. Un equip que, a sobre, juga amb el valor de la continuïtat de moltes jugadores i del llibre d'estil d'Ortega, en que la paraula defensa es repeteix en totes i cadascuna de les seves pàgines. Ahir va patir per guanyar l'Uni i ho tornarà a fer en els següents duels entre els dos equips, però, aquest Perfumerías Avenida, al qual ahir encara faltava una estrella com Angel Robinson, guanyarà molts partits de trenta punts en aquesta ara denominada Lliga Dia. Ahir, però, no va ser el cas.
Ortega és un gat vell. Era conscient que el seu equip tenia tota la pressió a sobre. Una pretemporada derrotant equips turcs de nivell Eurolliga en un torneig amistós a Xipre ha generat moltes expectatives sobre l'equip a una Salamanca que, com de costum, ahir va tornar a omplir Würzburg. El tècnic català no volia caure en la relaxació i, per això, es va deixar d'invents i va començar el partit amb cinc jugadores de l'any passat, va jugar amb una rotació de només vuit, i va carregar de minuts la seva gent de confiança apostant per la duresa defensiva, per ficar moltes mans i per obligar l'Uni a construir les jugades des de molt lluny de la cistella contrària. El partit el va començar carregant el joc sobre Erika de Souza, físicament superior a Alminaite, però l'Uni no va perdre la cara al partit. Va defensar amb solvència i, amb molt talent en la seva llarga rotació, sempre trobava una jugadora o una altra capaç d'anotar. Un cop eren cinc punts seguits de Núria Martínez en el segon quart, els contracops de Mendi, l'atreviment de l'australiana Nicole Romeo o un parell de triples consecutius d'Astou Traoré per marxar al descans guanyant 31-34. Els inicis del tercer quart van ser el gran forat de l'Uni en els partits contra l'Avenida de la passada temporada. Ahir, però, va ser el revés. Les gironines no van permetre que les locals anotessin cap bàsquet en joc en els set primers minuts, només tres tirs lliures de Sílvia Domínguez.
Mentrestant, amb un bàsquet molt coral pel que fa a les responsabilitats en atac, l'Uni anava anotant. Si no era Romeo, era Colhado i si no apareixia Shante Evans. El 34-44 encenia les alarmes del Würzburg i obligava Ortega a demanar temps mort. El moment era molt complicat per a les locals, però, Sílvia Domínguez i, sobretot, Givens, fins llavors gairebé absent en el partit, varen tirar de duresa mental, i física, per revertir la situació. Al final del tercer quart, l'Avenida només perdia de cinc punts i, impedint que l'Uni anotés en els primers minuts del darrer quart, el partit ja estava abocat a un cara o creu final. Shante Evans encara va tornar a posar les gironines per davant amb un 2+1 (51-52). A dotze segons per acabar el triple de la jugadora més inesperada, Nicholls, donava la victòria a l'Avenida i deixava sense premi un bon partit de l'Uni. Només va ser el primer del curs, hi tornarà a haver més duels entre l'Avenida i l'Uni. I no tots seran a Salamanca.
