08 de febrer de 2018
08.02.2018

La vocació d'arbitrar partits

Amb 28 anys, i xiulant des dels 14 «una mica per herència familiar del meu pare i la meva germana», Yasmina Alcaraz acaba de dirigir la final de Copa entre l'Uni i Avenida

11.02.2018 | 23:31
La vocació d'arbitrar partits

El sisè classificat de LEB Or, Tau Castelló, rep aquest vespre el cuer de la categoria, Iberostar Palma, en un partit que dirigiran l'exàrbitre ACB Carlos García Léon i l'empordanesa Yasmina Alcaraz. Amb 28 anys, Alcaraz ha debutat aquesta temporada al denominat Grup 1 de l'arbitratge espanyol i això li permet dirigir partits de LEB Or, com el d'aquest vespre a Castelló, o de Lliga Femenina-1, per exemple el derbi entre l'Spar Citylift Girona i el Cadí el passat desembre a Fontajau. Un salt endavant després de tres temporades arbitrant a Lliga EBA, però, el que poca gent s'esperava, ni ella mateixa, és que Yasmina Alcaraz fos escollida per dirigir la recent final de Copa entre l'Uni i l'Avenida a Saragossa. «Va ser una sorpresa. Soc debutant a la categoria i anava a Saragossa a fer el meu partit, només la designació per al partit de quarts de final de divendres ja era un premi, i no m'esperava estar a la final perquè la jugava un equip de Girona i també perquè hi havia àrbitres més experimentats», explica Alcaraz.

I dissabte després de la segona semifinal, va saber que la Federació Espanyola havia decidit que el partit pel títol de l'endemà el xiulessin un d'aquests «arbitres més experimentats», precisament el seu company d'avui a Castelló: García León, un àrbitre de Salamanca (David Sánchez) i ella. «Quan m'ho van dir va ser un xoc, fins i tot em vaig posar nerviosa, però després vaig reflexionar i em vaig dir que era una gran oportunitat i una vivència que molt poca gent pot viure», recorda Alcaraz, que està en el món de l'arbitratge dels dels 14 anys, quan combinava dirigir partits i jugar-ne, amb l'Esplais de Castelló, i que, un cop arribat gairebe a dalt de tot no descarta aspirar a seguir el camí d'Esperanza Mendoza que, aquest darrer estiu, va fer el salt del Grup 1 a l'ACB on ara mateix és l'única dona. Un lloc que, en el passat, havien ocupat la gallega Pilar Landeira i, més recentment, la catalana Anna Cardús, que es va retirar al final de l'última temporada. «No em poso fites, ni límits. Tampoc em vull posar grans objectius, però si ara digués que no vull pujar a l'ACB estaria mentint. Ara, però, el que vull és gaudir de partits en aquestes categories i agafar experència en el Grup 1», diu.

Llicenciada en Ciències de l'Activitat Física, Yasmina Alcaraz va agafar una excedència de l'Escola Pia de Sarrià (Barcelona) on feia classes de cicles formatius, per tornar a viure a terres gironines i treballar al Consell Esportiu de l'Alt Empordà amb un contracte de menys hores que li permet compaginar millor la feina amb l'arbitratge com, per exemple avui mateix, que té un partit que cau entre setmana. «A Espanya només tenen contracte laboral els àrbitres ACB, la resta arbitrem professionalment però ho hem de compaginar amb altres feines», explica Alcaraz que, amb 14 anys, va començar a arbitrar partits una mica per herència familiar.

«El meu pare havia estat àrbitre de bàsquet, després ho va provar la meva germana i més endavant jo, primer mentre encara jugava, fins que m'hi vaig dedicar de ple», explica Alcaraz, que va veure com el seu pare es tornava a enganxar l'arbitratge i, actualment, xiula partits a Primera Catalana. Després de la Copa, Yasmina Alcaraz no ha parat. La setmana següent va xiular un partit de LEB OR a Palència, la setmana passada la fase final de la Lliga Catalana a Quart i després del d'avui a Castelló ja en té programat un de Lliga Femenina-1 per a la setmana vinent. «No em puc queixar gens. Soc debutant i la temporada m'està anant molt bé», diu l'àrbitra nascuda a Figueres que, Copa al marge, recorda partits com el «Palència-Araberri de LEB Or de molt nivell, amb els dos equips molt encertats» (va acabar 97-96) o «el derbi basc a Lliga Femenina 1, Araski-Gernika, amb molt bon ambient al pavelló» (Mendizorrotza).

Veure un grup d'aficionats protestant, increpant i, fins i tot, insultant els àrbitres és més habitual en una societat encara menys avançada del que sovint es vol pensar. I aquí les àrbitres ho tenen més complicat que el homes, però Yasmina Alcaraz no recorda haver tingut grans problemes en la dècada i mitja que fa que xiula. Almenys no els vol recordar amb especial amargor. «Són molts anys d'estar dins d'una pista sentint de tot. Saps que en algun moment, o sovint, t'increparan, però forma part de la nostra feina. Igual que convivim amb les nostres errades convivim amb això, però grans problemes no et puc dir que els hagi tingut».

Un cop a LEB Or i Lliga Femenina-1 els crits del maleducat d'un petit pavelló s'ha convertit en el soroll constant d'una afició més nombrosa - «realment només sents alguna cosa quan tothom calla i algú xerra, però això poques vegades en aquestes categories»- però Alcaraz també destaca com, en categories més baixes, la sensibilització ha anat creixent a través de programes com Bàsquet Net. «A Catalunya s'ha fet molt bona feina en aquest sentit, cada cop la gent és més educada, però és veritat que en una pista petita una o dues persones cridant es poden sentir més que en un pavelló gran on hi ha més soroll», apunta Yasmina Alcaraz que, a l'hora d'arbitrar, no es decanta per si prefereix xiular partits masculins o femenins: «La Lliga Femenina 1 és un gran salt a nivell femení, perquè, des del meu punt de vista hi ha molta diferència entre LF-1 i LF-2, però a LEB Or el nivell de velocitat en el joc normalment és superior. A Plata potser no veus tant la diferència com a Or, on et trobes jugadors de molta qualitat i, en alguns casos, aficions importants encara que a Lliga Femenina-1 també n'hi ha molta a Salamanca o a Girona».

Partits masculins, partits femenins, de Lliga EBA com la setmana passada a Quart o, també de l'ara molt promocionat 3x3, del que es va treure la llicència internacional aquest estiu a Croàcia. Yasmina Alcaraz parla amb passió del bàsquet i de l'arbitratge. De canvis normatius, com el dels passos, que va fer anar de corcoll a jugadors, tècnics i àrbitres a principi d'estiu: «Va passar igual amb les antiesportives, portes anys sabent que una jugada es xiula d'una manera i t'has d'adaptar, però són canvis que van bé per a l'espectacle un cop la gent els ha entès i els va assimilant; o de l'aposta de la FEB per xiular la final de Copa de la Reina femenina amb tres àrbitres, que ella va viure en primera persona a Saragossa. «És diferent, però un cop veus els avantatges de la mecànica de tres ja no voldries tornar a la de 2», diu Alcaraz, que admet que, «pot sortir més car perquè hi ha un sou més, un desplaçament més, unes dietes més...», però «la majoria de lligues europees de primer nivell, i algunes de segona divisió, ja treballen amb tres àrbitres i aquí no ens podem quedar enrere».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes