Ara fa sis anys, en els Jocs Olímpics de Londres, Joel González va fer història guanyant la medalla d´or en taekwondo. L'esportista empordanès va ser l'únic campió olímpic masculí en un esport individual de la delegació espanyola a la cita britànica amb una gesta, sobretot el seu recordat combat final contra el coreà Daehoon Lee en la categoria de menys de 58 quilos, que va servir per donar a conèixer un esport, el taekwondo, amb relativament poques fitxes federatives a Catalunya i a la resta de l'estat.

Des de llavors, Joel González s'ha mantingut a l'elit mundial del taekwondo (bronze en els Jocs de Rio de Janeiro) no sense problemes sobretot per lesions, i s'ha acabat convertint en una cara coneguda de l'esport espanyol per les seves regulars aparicions mediàtiques i les col·laboracions amb la lliga de futbol i ara amb la UEFA en la lluita contra les apostes en l'esport (ha estudiat Criminologia).

«Solo 2 años para Tokio 2020... only 2 year for the Olympic Games 2020. Démoslo todo por conseguirlo!! #motivation #sacrificio #humildad», escrivia aquesta setmana a les seves xarxes socials un Joel González que s´ha proposat un nou repte en la seva carrerra esportiva: convertir-se en el primer taekwondista espanyol en competir en tres Jocs Olímpis consecutius. Or a Londres´12, bronze a Rio de Janeiro´16 i que sap que en pot arribar a aconseguir en la cita de Tòquio´20.

«Aquest és l'objectiu: poder estar als Jocs de Tòquio i, per què no?, poder tornar a lluitar per aconseguir una medalla», va explicar l'esportista empordanès en una entrevista des de Cadaqués per TV3 on reconeixia que, als seus 28 anys, selecciona més que mai les competicions en les quals participa per cuidar el seu cos i aconseguir resultats importants.

«Hi ha una part d´estratègia, que a mi m´agrada molt, i on el més important és entrenar bé, cuidar el cos i arribar preparat a les cites importants; tinc 28 anys i crec que estic en un bon moment per seguir somiant amb fer coses importants», apuntava Joel González que, després de formar-se de la mà de seu pare al gimnàs de Vilafant, va arribar a ser campió del món amb 19 anys i medalla d´or olímpica amb 22 als Jocs de Londres.

Joel González no ha sortit mai de l´elit del taekwondo des que hi va irrompre per la porta gran proclamant-se campió del món a Copenhaguen l´any 2009. El seu estil, amb un físic alt i de cames llargues, va canviar el paradigma del taekwondo que, fins aquell moment estava dominat per gent més baixa i molt potent físicament. El domini dels combats de Joel González, mantenint l´adversari a distància amb les seves llargues cames, ha estat imitat amb els pas dels anys mentre ell, tot i alguns problemes de lesions, ha anat ampliant el seu palmarès.

Entre la seva irrupció a Copenhaguen i l'èxit dels Jocs de Londres, Joel González ho va guanyar tot dominant la categoria de menys de 58 quilos. La ratxa va ser impressionant. 2009: campió del món a Copenhaguen; 2010: campió d'Europa a Sant Petersburg; 2011:campió del món a Gyeongju (Corea del Sud); 2012: campió d'Europa a Manchester i medalla d'or olímpica a Londres.

El moment més complicat en la carrera de Joel González va arribar just un any després de l'èxit olímpic. En els quarts de final del Mundial de Puebla (Mèxic), l'empordanès s'enfrontava precisament al seu rival en la final de Londres, Dae-Hoon Lee, quan es va lesionar de gravetat el genoll. Molts mesos fora del tatami i una recuperació incerta.

Era l'estiu del 2013 i Joel González no va tornar a trepitjar el podi d'una gran competició internacional fins dos anys més tard: plata al Mundial de Cheliábinsk ja en la seva nova categoria de menys de 63 quilos. L'any següent, Joel González competiria a Rio de Janeiro en menys de 68 quilos, i va tornar a aconseguir una medalla, una de bronze. Ara ja mira cap als Jocs de Tòquio pensant (somiant) en un tercer podi olímpic.