A la cinquena tampoc va ser la vençuda. Semblava que la visita d´un Puente Genil penúltim a l´Asobal, en plena crisi de resultats, podia ser l´oportunitat perfecta perquè el Bordils escrivís una altre plana per la història al Blanc-i-Verd eliminant de la Copa un rival de la màxima categoria, però la realitat va ser que els andalusos van endur-se la classificació sense excessives angoixes en bona part gràcies a la superioritat física de la seva plantilla i a l´espectacular actuació del seu porter francès, Adrián Lombes. Quan els gironins dominaven de tres (9-6) les seves aturades van encarrilar la reacció visitant, confirmada amb el poder físic i els gols d´Almeida i Chispi.

L´estratègia del Bordils era clara: imprimir al partit un ritme endimoniat i sorprendre un equip superior en quilos per velocitat. El pla, d´entrada, sortia perfecte perquè els locals van manar al marcador durant els primers vint minuts, aconseguint fins i tot una renda de tres gols (9-6, min. 16.10) després d´un gol de Palahí aprofitant que el rival atacava sense porter i va perdre la pilota. Fins aleshores bona part del protagonisme se l´havien endut les aturades dels porters, amb Jordi González especialment inspirat, i un Adrian Lombes que tampoc es quedava curt. Però a partir d´aquell moment, guanyant de tres, el Bordils es va encallar en atac. Dotze minuts sense anotar van passar factura, i de quina manera, amb de Sergi Catarain, que s´estavellaven una vegada i una altre contra la porteria visitant. Lobes va aturar dos penals a Ferrer i Palahí i va posar mans realment espectaculars. Tot plegat va permetre que el Puente Genil anés retallant la diferència. Al minut 24 Tua feia el 9-10 que posava per davant els visitants. Ja no es tornarien a posar endarrere. El Bordils no va trencar la sequera golejadora fins que Canyiguera anotava el 10-12 a un minut i mig del descans. Els gironins van anar als vestidors perdent de tres perquè després de fer l´11-13, sobre la botzina Almeida va fer l´11-14. El parcial era de 2-8.

No van començar gaire millor les coses a la represa. En un tres i no-res es va passar del somiar amb la remuntada (12-14 d´Oriol Márquez) a comprobar que el porter visitant seguia igual d´inspirat i que el Puente Genil imposava el seu poder físic per sotmetre el rival. Al minut 5.20 els visitants ja dominaven de cinc (13-18) i el Bordils no trobava solucions. Els gironins ho intentaven però poc a poc els qui ampliaven distàncies eren els andalusos, que van acabar guanyant de tretze un partit que es va acabar molt abans del que estava previst però que es va viure com el que era, una festa, al Blanc-i-Verd.