Als pocs despistats que encara puguin quedar en algun indret aferrant-se a la ignorància del tòpic per creure que el bàsquet femení és de poca qualitat, se'ls hi hauria de recomanar que busquessin un vídeo del primer quart del partit d'ahir a Fontajau. Senzillament de pel·lícula. I, pels més avançats, els molts que ja saben que les dones juguen molt bé a bàsquet, hi ha altres encàrrecs: Veure el mateix vídeo per saber com ha de defensar un equip de bàsquet; fixar-se en cada jugada de Laia Palau i Núria Martínez per entendre a què es refereix l'expressió «ser un jugador/a amb molt d'ofici» i, per acabar, preguntar a la gent de l'Spar Citylift com han aconseguit per consolidar Girona com una gran ciutat de bàsquet femení que un diumenge al vespre, a la mateixa hora que en la comoditat del sofà de casa juga el Barça de futbol, per veure i gaudir d'una cosa que no es veia des de l'abril del 2017: una victòria de l'Uni contra el Perfumerías Avenida.

El primer bàsquet del partit, un triple de Shay Murphy, ja va deixar clar per on aniria el partit. La veterana nord-americana s'havia lesionat en l'entrenament de dissabte al matí. Però no va voler anar que li fessin una radiografia fins avui. Primer calia guanyar el partit contra un Perfumerías Avenida que, fins ahir, estava invicte a la lliga guanyant els partits per més de vint punts de mitjana, i que dimecres havia fregat la victòria davant el gran favorit a guanyar l'Eurolliga: el Dinamo de Kursk. L'Avenida de Sílvia Dominguez, Elonu, Erika, Givens... que tantes vegades han frustrat l'Uni en els últims anys. I que ahir no va tenir res a fer contra l'Uni. Les va veure passar en el primer quart (27-9) i no va tenir manera de contrarestar l'ofici gironí per eixugar les diferències en la resta del partit.

Ni la intensitat física de les castellanes ni la seva clàssica sortida en tromba en el tercer quart. Ahir no va haver-hi mur que fos massa alt per a l'Uni. La posada en escena de les gironines la recordaran durant molt temps els aficionats que varen anar ahir a Fontajau. El 3-0 de Shay Murphy va arribar acompanyat per una defensa de llibre i, en menys de quatre minuts, el tècnic visitant, Lino López, ja havia d'aturar el partit perquè Laia Palau acabava de posar el 12-4 en el marcador. Les dues veteranes base de l'Uni, Palau i Núria Martínez, marcaven la pauta. I la resta de l'equip les seguia. Si veus que una jugadora de 39 anys es trenca la cara en defensa, posant en mans i fent servir els galons per treure moltes faltes en atac, tu no pots ser menys. Això devien pensar cadascuna de les jugadores de l'Uni. Tothom sortia de la banqueta i defensava fort. Keisha Hampton i Shay Murphy, a sobre també, anotaven amb facilitat i, per postres, Nadia Colhado va aconseguir espolsar-se de sobre els complexos de jugar davant la seva ídol juvenil al Brasil: Erika de Souza. La pivot va ser amb 20 punts la màxima anotadora d'un que, al final del primer quart, ja estava molt decantat cap a les locals. El 29 a 7 era per fregar-se els ulls.

L'Avenida havia de reaccionar. Ho va intentar, fins i tot d'entrada semblava que ho aconseguia quan un triple de la letona Aija Putniva tancar un parcial de 0-7 a l'inic del seon quart, però mai va poder tornar a entrar en el partit. A davant tenia un eqiup que, aquest anys sí, té molt d'ofici. Un saber estar que li permet solucionar, com que Núria Martínez arribi a les dues faltes en el primer quart i Hampton en el tercer, o no alterar-se quan Erika de Souza prova de treure el seu equip de l'embolic en que s'havia ficat jugant encara més, si això és possible, prop de cistella. L'Uni va saber aguantar l'aument de la intensitat física de l'Avenida, va saber portar l'arbitratge al seu terreny provocant faltes en atac, i va saber navegar amb el vent a favor quan els gairebé 5.000 aficionats que omplien Fontajau van vibrar quan la diferència es va disparar fins als 28 punts a poc per acabar.