El Santoña està jugant la primera temporada de la seva història a Divisió d'Honor Plata, però, tot i la seva nul·la experiència a les categories d'elit de l'handbol estatal, el conjunt càntabre no és un equip que hagi pujat de Primera Nacional a provar sort a la categoria. A diferència del que fa Sergi Catarain, o en el seu moment Pau Campos, el seu tècnic no compagina la banqueta del Santoña amb una feina en el món de la docència. És Javier Cabanas, un nom amb recorregut en l'handbol després d'arribar a jugar tres Jocs Olímpics amb la selecció espanyola, i que després de dues temporades entrenant a Hongria (Balamazujvaros) ara entrena a Plata en un equip on compta amb sis jugadors estrangers i un nacionalitzat. Amb aquest potencial, el Santoña és vuitè a Divisió d'Honor Plata amb 12 punts. Una dada que, vist amb perspectiva, dona més valor a la situació del Bordils que, una temporada més, va camí de tornar a assolir la permanència a la categoria i ha arribat a l'aturada de Nadal en la dotzena posició amb 10 punts, un de marge sobre les posicions de descens.

«És clar que estem contents perquè estem complint el nostre objectiu, que en el Bordils no pot ser cap altre que la permanència, però també és cert que ens queda un cert regust agredolç perquè tenim plantilla per fer més», explica Sergi Catarain, que està satisfet de l'empat aconseguit en el darrer partit a Pontevedra, primer punt de la temporada lluny del Blanc-i-verd, però és conscient que els desplaçaments estan sent un autèntic malson per al seu equip.

Reforços i filosofia de club

«En aquesta categoria tothom té moltes dificultats per guanyar a fora, però és que nosaltres a banda del partit contra el Barça B, no hem aconseguit viatjar amb catorze jugadors del primer equip», apunta Catarain, que, dissabte a Pontevedra, sí que tenia 14 però 3 dels de la banqueta estaven lesionats: «L'Arnau Palahí que no va jugar, en Sergi Mach que ho va fer però sense poder fer llançament a porteria i en Marc Prat que ens va ajudar com va poder jugant amb el colze ben embenat».

A l'estiu amb els retorns d'Esteve Ferrer, Marc Canyigueral o David Masmiquel semblava que el Bordils tenia una plantilla capacitada per mirar més amunt a la classificació, però Catarain avisa que «pot ser una percepció enganyosa» tant perquè la categoria cada cop és més professionalitzada com perquè hi ha jugadors que per temes laborals i personals no poden jugar en els desplaçaments: Marc Combis, David Masó o el mateix Masmiquel. Això sumat a les lesions, Gerard Ferrerons encara no ha debutat aquesta temporada i Sergi Mach s'ha perdut un grapat de partits. «L'objectiu és la permanència, però jo estic convençut que, si aprofitem bé aquest Nadal per recuperar-nos i fer net de les lesions, arribarem bé als partits contra Sagunt, Adrianenc i Santoña i intentar acostar-nos als equips de més amunt», assegura Sergi Catarain, que es mostra plenament identificat amb la política del Bordils de treballar amb una plantilla sense cap professional i amb gent de casa per molt que la categoria es compliqui cada any més. «El Bordils ni pot ni ha de voler canviar de filosofia, els diners un any hi són i l'altre no; tots hem vist projectes que s'han ensorrat i clubs que han desaparegut o han hagut de canviar de nom; la via del Bordils per aconseguir resultats és seguir entrenant cada cop millors des del primer equip fins als prebenjamins», analitza Catarain.

En la seva segona temporada al Bordils, l'exporter palafrugellenc del Barça entre altres equips, se sent molt còmode al club: «Saben tractar molt bé la gent i això és important, quan hem passat per problemes sempre ens han ajudat en tot el que han pogut; jo estic còmode aquí entrenant en una categoria que m'agrada molt i mentre em vulguin jo no tindré problemes per continuar».