Remuntem-nos al passat 21 d'octubre. Aquella tarda, l'Olot perdia contra el Lleida. I fins ahir a Cornellà (3-0), vuitanta-quatre dies i deu jornades més tard, no havia tornat a caure. Pel camí, ha lligat tres triomfs, set empats i una il·lusió que li permetrà estar ben despert fins a final de temporada. Perquè, lluny dels patiments del curs passat, els homes de Raúl Garrido estan demostrant amb fets que volen arribar als moments importants amb la feina feta i, com a molt, estar disposats a donar una sorpresa a la part alta que seria molt benvinguda però que no és cap objectiu real.

Per descomptat, la imatge de l'Olot va ser bona; però algun dia tocava perdre i aquest dia va ser ahir. No cal donar-hi més voltes. Els olotins van plantar-se al terreny de joc del Cornellà, que té 35 punts i objectius molt diferents i llaminers, amb la intenció de mirar-lo als ulls. I aquesta mentalitat parla per si sola del moment que viu un bloc solidari i generós en l'esforç, que encomana passió al mateix temps que ensenya una personalitat envejable creada gràcies a invertir-hi moltes hores de feina.

Una arribada de Masó va ser l'acció més destacada dels primers quaranta-cinc minuts, acabats amb l'Olot tancat a la seva pròpia àrea perquè així l'hi van exigir els barcelonins: Leo Ramírez, amb un llançament força creuat, i Borja i Gila, amb dos cops de cap, ho van intentar, però Ginard, un porter que fa temps que dona punts, sempre va respondre bé. Al final del partit, va assegurar que completarà la temporada a l'Olot.

L'ambició del Cornellà, però, va esmicolar les bones intencions de l'Olot en una segona meitat d'aquelles en què s'aprèn més respecte a quines coses no s'han de repetir que no pas amb les bones que s'han de procurar mantenir. Irreconeixiblement desencertat i fràgil defensivament, va ser una joguina en mans d'un rival que no va voler desaprofitar tantes concessions. Només sortir de vestidors, Leo Ramírez va marcar gràcies a un bon xut, posant la primera pedra a un cim que seria impossible d'escalar.

Els olotins, amb 1-0, van ensenyar dosis de l'equip que ha meravellat en les darreres deu jornades: un cop de cap de Marc Nierga no va ser gol de miracle, i Marc Cosme estava en fora de joc quan l'àrbitre va invalidar la seva primera rematada. La segona va sortir fora per molt poc, com l'ocasió de Guzmán. Tot hauria canviat en cas d'empat, però ahir no era el dia i un nou gol de Leo Ramírez va fer que el somni de l'onzè duel invicte s'apagués de cop. El tercer, de Gaspar al descompte, va ser massa premi per als locals.