El pati de les Magnòlies de la seu de la Generalitat de Catalunya serà aquest vespre (21.00) l'escenari d'una nova edició de les Medalles de l'Esport que atorga anualment la Representació Territorial de l'Esport de la Generalitat de Catalunya a Girona. Des de l'any 1980, serveixen per homenatjar totes aquelles persones que d'una manera anònima i desinteressada havien treballat o treballaven per l'esport.

Els quinze premiats en aquesta nova edició de les Medalles de l'Esport són:

Juli Amat (Tir amb Arc/Palamós)

Amb gairebé 70 anys continua competint en Tir amb Arc esport al que es dedica des que en tenia 30 competint en Campionats de Catalunya, d'Espanya, d'Europa I del Món. Va fundar l'Associació Esportiva Arc i el Costa Brava 3D. Amb la selecció espanyola va guanyar el bronze em Campionat del Món 3D i va ser quart en el d'Europa 3D.

Josep Avellana (Natació/Waterpolo Banyoles)

Va destacar va ser com a jugador de waterpolo, formant part de l'equip del Club Natació Banyoles que la temporada 73/74 va aconseguir l'ascens a Primera Divisió, fet que abans només s'havia aconseguit un cop i que després va aconseguir repetir la temporada 76/77. Coautor del llibre recull de La Travessia de l'Estany. Una història visual.

Manel Català (Judo-Figueres)

Amb 16 anys, per un problema d'escoliosi, li prescriuen la pràctica del judo. Va fundar el Club Esportiu Judo Vilafant on durant més de 30 anys va ensenyar aquest esport a molts alumnes. El 1998 va ser amb Lluís Gratacós i Miquel Riera un dels fundadors l'Associació de Judo de l'Alt Empordà-AJAE, que aplega la major part de judoques altempordanesos.

Jordi Congost (Handbol-Bordils)

A l'inici dels anys 80 es va revelar com un entrenador metòdic, innovador i estudiós de l'handbol i la seva aportació en aquesta faceta va aconseguir, en gran part, convertir l'Handbol Bordils en un club referent de l'handbol català i estatal. Congost també va entrenar altres equips gironins com Figueres, GEiEG, Banyoles i Sarrià.

Enric Dalmau (Halterofília-Girona)

Enric Dalmau aixeca peses, però, s va adonar que la competició no era el seu terreny, però llavors li van proposar ser el cap visible de la secció d'halterofília del GEiEG i va ser en aquell moment quan va començar el que seria un llarg camí en el món directiu, tant en l'àmbit de club com en el federatiu. Entre el 1968 i el 1998 va organitzar molts campionats.

Josep Maria Dausà (Tennis-Cassà de la Selva)

De jove va dedicar a la pràctica esportiva del tennis i sempre ha mantingut la vinculació amb el Club Tennis Cassà. Un cop finalitzada la seva llarga etapa com a alcalde, Dausà va presidir el club millorarant les instal·lacions ambla construcció d'una piscina, una pista de pàdel i la remodelació dels vestidors, però, sobretot, va obrir el club de tennis a tots els cassanencs.

Manel Fernández (Atletisme - Santa Coloma de Farners)

Com a atleta, Manel Fernández va ser campió de Catalunya de marató i de 30 Km en ruta el 1981 i el 1983, i va ser posseïdor del rècord gironí de marató fins el 1987 amb una marca de 2.22.10 (n'ha completat 77). També va ser campió gironí de 1.500, 5.000 i 10.000 metres. Durant els darrers 30 anys ha treballat per l'esport des del Consell Esportiu de la Selva.

Francisco Güell (Tennis-Santa Pau)

Quan es van construir les pistes de tennis a les instal·lacions del Club Esportiu de Santa Pau, de les quals ell en va ser impulsor i un ferm defensor, Francisco Güell es va implicar amb el tennis jugant, entrenant i acabar gestionant i coordinant durant molts anys la secció. Actualment, Güell té 82 anys i encara entrena joves tres dies a la setmana.

Joaquim Juanola (Futbol-Sant Llorenç de la Muga)

oaquim Juanola va ser una de les persones fundadores del FC Sant Llorenç de la Muga, l'any 1984, i artífex que a Sant Llorenç hi hagués futbol federat. Juanola va passar per tots els estaments del club: vicepresident, tresorer, secretari, vocal... i, evidentment, delegat de l'equip i com no del camp, del qual n'és el responsable de manteniment.

Francesc López (Esports d'hivern - Aiguaviva)

El 1970, Francesc López va ser un dels membres fundadors del Club Esquí Fontalba, de Ribes de Freser, des d'on van impulsar moltes activitats relacionades amb els esports de neu i muntanya, com la primera Fira de l'Esquí de Ribes de Freser, activitat pionera al país. Va ser vicepresident de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern, des del 1978 al 1983

Lluís Lozano (Futbol-Palafrugell)

Va jugar en equips barcelonins com el Fabra i Coats, l'Atlètic Catalunya i l Condal o amb el filial del Mallorca, però es va haver de retirar als 24 anys per una greu lesió quan havia tornat al Fa Com a entrenador va dirigir el Palafrugell, amb qui va aconseguir l'ascens a Primera Regional, i el Guíxols, amb qui pujaria a Regional Preferent.

Teresa Pascua (Social i Esportiu-Girona)

Molts anys avalen la dedicadació de Teresa Pascua l'esport i a la cultura de Girona a través del GEiEG. Presidenta de secció socio-cultural va ser membre de la comissió de la missa del Gall, vocal de la biblioteca, de la comissió de l'aplec de la sardana, de la comissió de l'aplec anual de l'entitat i de la junt directiva del GEiEG amb diferents presidents.

Ramon Sarrinat (Bàsquet-Palamós)

Jugador, entrenador i coordinador en diferents equips de bàqsquet palamosins com La Salle Palamós, BC Palamós, Sant Antoni o CE Palamós amb qui va aconseguir l'ascens a Segona Catalana. Més endavant va formar part del Bàsquet Vedruna Palamós i el 2014 l'Ajuntament de Palamós li va atorgar la Medalla de l'esport palamosí.

Manuel Toro (Natació-Figueres)

De l'any 1966 al 1973, va competir amb el Club Natació Figueres en diverses proves, va guanyar la Copa Pirineus en diverses ocasions i altres proves individuals d'estil lliure i esquena i, posteriorment, ha destacat en la categoria màster i el 2009 va fer el rècord de Catalunya de 1.500 i 800 metres lliures i ha seguit obtenint bons resultats fins a l'actualitat.

Montserrat Torras (Bàsquet-Olot)

Amb 13 anys, jugant amb l'Olot enn partit amistós contra l'equip Educació i Descans de Girona entrenat pel mític Mateu Pell, va sortir l'interès que s'incorporés a l'equip que competia a la Primera Divisió. L'any 1973 va obtenir el títol d'entrenadora i va exercir durant més de 35 anys en iferents clubs va formar persones que esdevindrien grans jugadores.

El procés per a l'obtenció d'aquest guardó s'inicia amb una convocatòria, a principis d'any, en la qual es remeten les bases a les institucions públiques i a les entitats esportives de les comarques gironines, donat que són aquestes les que han de presentar els seus candidats. Amb posterioritat, una comissió de recompenses es reuneix per deliberar els candidats i proclamar els guardonats. Durant les 38 edicions que s'han celebrat, han rebut el guardó un total de 638 persones d'arreu de les nostres comarques i de diverses modalitats esportives.

Assistiran a l'acte el delegat del Govern a Girona, Pere Vila; el secretari general de l'Esport i de l'Activitat Física, Gerard Figueras; el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; i el representant territorial de l'Esport a Girona, Josep Pujols.