El gener de 1994 el Figueres va anunciar el fitxatge d'un jove davanter nascut a Guinea Equatorial provinent del Terol. José Manuel Embela, que llavors tenia vint-i-un anys, va enlluernar la grada de Vilatenim gràcies al seu olfacte golejador. Ara, i exactament un quart de segle després, el llegat Embela segueix romanent per terres empordaneses. El seu fill Aitor, que va néixer a la capital de l'Alt Empordà fa 24 anys, ha fitxat aquest estiu com a porter de la Unió, i haurà de lluitar per la titularitat amb Romans Carrillo.

El passat 10 d'agost el Figueres va anunciar el fitxatge d'Aitor, fill de José Manuel Embela. El nou jugador figuerenc tornarà a la ciutat empordanesa per vestir els colors de l'equip de la ciutat on va néixer. «Per a mi és un plaer tornar a la ciutat on vaig néixer», afirma el porter de vint-i-quatre anys, que va deixar l'Alt Empordà quan només tenia quatre mesos a causa que el seu pare va fer les maletes per aterrar al Màlaga. De fet, Embela explica que tot i no conèixer plenament la ciutat «la volia visitar. Sempre he volgut passar per aquí, i ara que he tingut la possibilitat de tornar i jugar a la Unió no ho podia desaprofitar».

El porter, que ja ha pogut vestir la samarreta de l'equip de Xavi Agustí durant aquesta pretemporada, on va fer una gran actuació en el partit de semifinals del Torneig de l'Estany contra l'Olot, no ha pogut fer totes les sessions de preparació amb els seus nous companys perquè va arribar després del tret de sortida dels primers entrenaments. Tot i això, veu l'equip «molt bé i molt preparat». Embela també explica que es va mostrar molt alegre quan va rebre la proposta del Figueres. «Quan va aparèixer aquesta opció no vaig dubtar en cap moment». I afegeix: «Si hagués pogut acceptar-la abans ho hagués fet de bon grat. Però com que el curs passat era sub-23 la meva idea era poder disputar partits amb algun filial a Segona B o Tercera», explica.

A més, que el seu pare s'hagués enfundat la samarreta blanc-i-blava era un plus de motivació per unir-se al projecte. «Sé el que ha significat el meu pare pel Figueres. De fet, té molt bona relació amb els integrants del club», assevera Aitor Embela, que esmenta que la seva arribada va ser gestionada, precisament, pel seu progenitor. «Va fer, per dir-ho d'alguna manera, de representant. De fet, sempre m'ha aconsellat i recomanat fitxar pel Figueres. A més, jo sempre li preguntava com seria anar allà. Ell em responia que un cop vestís per primer cop la samarreta figuerenca no voldria marxar mai».

Tot i la joventut del nou porter que ha aterrat a Vilatenim, Aitor Embela ja va convocat amb la selecció de Guinea Equatorial, amb qui es va estrenar en una llista l'any 2015 per anar a disputar la Copa Africana de Nacions. En el torneig no va poder gaudir de minuts, no obstant, i uns mesos més tard, va poder enfundar-se per primer cop la samarreta equatoguineana en un amistós contra Egipte. «És un orgull poder vestir la samarreta de Guinea Equatorial. Tot i no haver nascut al país em sento molt d'allà. El meu avi és d'allà i he viscut les tradicions equatoguineanes des de sempre. A més veure com et rep la gent cada vegada que vaig allà és increïble», apunta el porter del Figueres, que tornarà a una convocatòria amb la selecció nacional el proper dos de setembre per enfrontar-se a Sudan del Sud en el partit corresponent a la fase de classificació pel Mundial de Qatar de 2022. Això li farà perdre el debut a la Lliga de Tercera contra el Manresa.

El pas del pare d'Aitor Embela, José Manuel, va deixar un gran gust de boca a l'afició del Figueres 25 anys enrere. Amb la samarreta blanc-i-blava va veure porta un total de vint-i-cinc vegades en dues temporades i mitja (1994/96, a Segona B) abans d'incorporar-se a les files del Màlaga. Per l'exdavanter la incorporació del seu fill l'omple d'orgull. «Va tenir altres opcions sobre la taula però no va dubtar a signar amb ells. De fet, jo mateix el vaig aconsellar que s'unís al Figueres perquè crec que és un gran club on començar la seva carrera com a porter».

José Manuel desitja que Aitor «gaudeixi el mateix que jo. El meu període pel Figueres va ser molt bo. Tinc grans records». A més del conjunt empordanès, José Manuel Embela també es va vestir la samarreta del Girona. «Va ser una etapa molt difícil. Recordo que el club tenia problemes econòmics. En aquell moment l'equip estava a Tercera. En l'àmbit personal va ser un gran any, vaig fer deu gols i això que vaig arribar al gener», apunta el gran dels Embela, que al final d'aquella temporada va refusar una oferta de l'Alabès.