05 de setembre de 2019
05.09.2019

Blanca Fernández Ochoa apareix morta després d'una intensa recerca

05.09.2019 | 00:41

El cadàver de l'exesquiadora Blanca Fernández Ochoa, de 56 anys, la primera medallista olímpica espanyola en uns Jocs d'Hivern, va ser localitzat finalment ahir, a les proximitats del vessant nord del pic de La Peñota, a la vora de la zona de recerca que s'havia activat el cap de setmana passat. Fonts pròximes a la investigació creuen que podria dur més d'una setmana morta. De fet, Fernández Ochoa estava desapareguda des del 23 d'agost, quan va dir a la seva filla que marxava uns dies a fer senderisme al nord d'Espanya.

La zona, situada ja a prop de Segòvia, té una altitud de 1.945 metres i el punt on es va localitzar el cadàver és un lloc boscós amb poca visibilitat, per la qual cosa els drons no l'havien sobrevolat. La Peñota està a unes dues hores del lloc on es va trobar el cotxe de Blanca, estacionat com a mínim des del dia 25 a l'aparcament de Las Dehesas de Cercedilla. La zona de La Peñota havia de ser rastrejada ahir mateix a la tarda, després que un veí informés els responsables de la recerca que s'havia trobat amb Blanca a finals d'agost i que li havia dit que volia anar a caminar per aquesta zona. Va ser un guàrdia civil de la secció canina, que estava fora de servei, i veí de Cercedilla, qui va trobar el cos sense vida de l'esportista passades la una del migdia, després que el seu gos, un pastor alemany, l'avisés de la troballa. Llavors, ho va comunicar als responsables del dispositiu, que van anar ràpidament al lloc.

També s'hi van desplaçar els familiars de l'exesportista, per realitzar la identificació tant del cos com de la roba que portava, que va ser positiva. Psicòlegs del Summa-112 van oferir-los suport psicològic. De seguida el món de l'esport, la cultura, la societat i la política espanyola van començar a llançar mostres de condol. Pedro Sánchez, Pau Gasol, María José Rienda i el president del COE, Alejandro Blanco, entre molts altres, van ser dels primers a lamentar el fatal desenllaç. També ho van fer Fernando Alonso, Ruth Beitia i Mireia Belmonte.

Blanca Fernández Ochoa (Madrid, 1963), va ser una de les pioneres de l'esport femení espanyol dins d'una saga que va liderar el seu germà, Paco Fernández Ochoa, campió olímpic i que la va guiar cap al bronze que ella mateixa va aconseguir en els Jocs d'Albertville 1992. Sisena de vuit germans i criada al barri madrileny de Carabanchel, Blanca i la seva família es van traslladar aviat al port de Navacerrada, on van començar a conrear la seva afició per l'esquí en una serra madrilenya que romania blanca la meitat de l'any. Amb el pas dels anys, els seus cognoms quedarien relacionats per sempre amb l'esport de neu a Espanya.

Tenia només vuit anys quan el seu germà Paco, mort el 2006, es convertia en el primer i fins ara únic espanyol a conquerir una medalla d'or en uns Jocs Olímpics d'Hivern; el 13 de febrer de 1972 es va proclamava campió d'eslàlom gegant a Sapporo (Japó), i el seu èxit va inspirar-la per dedicar-se a l'esquí. Amb 11 anys va entrar en l'equip de promeses i va ingressar al centre d'entrenament de Viella, al Pirineu.

Aquell mateix any, el 1974, es va proclamar campiona d'Espanya infantil d'eslàlom gegant, títol que va revalidar l'any següent, i després d'això van arribar els campionats estatals de 1982 -en eslàlom gegant i descens-, 1983 -en tots els títols absoluts- i 1989 -en eslàlom, eslàlom gegant i combinada. Especialitzada ja en eslàlom i eslàlom gegant, Fernández Ochoa va començar a destacar en el circuit internacional, on va conquistar quatre victòries a la Copa del Món, la primera d'aquestes en l'eslàlom gegant de Vail (Estats Units) el 1985, que la va convertir en la primera esquiadora espanyola a aconseguir un triomf a la competició. Després van arribar els èxits a Sestriere (Itàlia) el 1987, a Morzine (França) el 1990 i a Lech am Arlberg (Àustria) el 1991, tots en eslàlom.

Van ser els Jocs Olímpics d'Hivern, els que van fer etern el seu germà, els que van marcar la seva carrera. Va participar en quatre cites olímpiques: Lake Placid 1980, Sarajevo 1984, Calgary 1988 i Albertville 1992, i va ser l'última d'aquestes la que la va alçar com l'única espanyola amb medalla en uns Jocs hivernals. Després d'aconseguir diploma a Sarajevo -sexta-, on va ser abanderada per primera vegada, i Calgary -cinquena, després de guanyar la primera mànega i caure en la segona-, la glòria li va arribar en l'eslàlom d'Albertville. Allà, als Alps francesos, va conquerir la medalla de bronze, darrera medalla espanyola en uns Jocs d'Hivern fins que l' snowboarder Regino Hernández va trencar la sequera amb un altre bronze a PyeongChang 2018. Després de la cita francesa es va retirar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

El futbol, el motor de l'economia

A Catalunya el futbol va generar un impacte equivalent a l’1,21% del PIB autonòmic, fins als 2.641 milions d'euros a l'any


Buscador de deportes