L'ovació a Laia Palau abans de començar el partit han transportat els aficionats locals a l'època que un equip valencià dominava el bàsquet europeu. Aquell 2012 on el desaparegut Ros Casares va guanyar Lliga i Eurolliga amb Roberto Íñiguez a la banqueta i estrelles com Maya Moore, Anne Wauters, Lauren Jackson o la mateixa Palau. Però el temps ha passat i, encara que de la mà de la capacitat econòmica de Juan Roig i Mercadona, aquest nou València és capaç de treure-li a l'Uni jugadores com Julia Reisingerova o de recuperar per a la bescanonina Queralt Casas amb un contracte de tres anys, l'actual campió encara es diu Spar Citylif Girona. I els 7 punts seguits d'una estrella com les que el Ros Casares tenia el 2012, Sonja Vasic, han posat un 4-13 en el marcador per deixar clar quina línia seguiria el partit.

Un triple de Mendy en el darrer segon del primer quart ha obert un forat (10-22) que, de fet, les gironines han sabut gestionar bé fins al final del partit: 26-39 al descans i 45-58 al final del tercer quart després que un triple de Vasic avortés un intent de reacció local a l'inici del tercer quart quan les valencianes s'havien posat a només quatre punts (37-41). Els problemes de Coulibaly, primer carregant-se molt ràpid amb tres faltes, i després amb un fort cop al cap que no l'ha permès jugant en l'últim quart han obert a què el València hagi intentat carregar el joc sobre Julia Reisingerova, màxima anotadora local amb 12 punts, però l'Uni ha sabut sobreviure bé a la seva absència de quilos en el joc interior i la feina d'Elonu, 21 punts i 6 rebots, ha estat clau perquè la victòria no hagi perillat en cap moment. Al final, 62-73.