23 de novembre de 2020
23.11.2020
Diari de Girona

Albert Arenas guanya el mundial de Moto3

El pilot gironí, deixeble de Jorge Martínez «Aspar», aconsegueix, en una carrera angoixant, el títol en la categoria petita del campionat acabant en la dotzena posició al circuit portuguès de Portimao

22.11.2020 | 23:01

El gironí Albert Arenas (KTM), de 23 anys, es va proclamar ahir, en el preciós traçat de Portimao, a la muntanya russa portuguesa, nou, flamant i merescut campió del món de Moto3. Arenas, que ha controlat el campionat amb mà de ferro, va haver d'estar ahir molt atent als seus rivals, tant el japonès Ai Ogura (Honda) com l'italià Tony Arbolino (Honda) i, al final, amb una dotzena posició molt lluitada, es va proclamar campió perquè el japonès només va poder ser vuitè i l'italià va acabar cinquè.

L'última cursa de la temporada, que ha estat guanyada amb enorme facilitat pel pilot més ràpid d'aquest final de temporada, el madrileny Raúl Fernández (KTM), que es va escapar només apagar-se el semàfor de sortida, va tornar a tenir un grup multitudinari entre els quals hi havia, lògicament, els tres candidats al títol, perquè Arbolino, que sortia el vint-i-set, va ser capaç de remuntar de manera espectacular.

Arenas, que va estar sempre liderant aquest grup en l'inici de més d'una dotzena de pilots, en una carrera més lenta de l'habitual, fet que va provocar que hi haguessin tants candidats al podi, va tenir la força per mantenir-se per davant d'Ogura, que va perdre força en les últimes deu voltes, mentre que Arbolino es va esforçar de valent per fer-se amb el subcampionat del món. És més, a manca de sis voltes, l'italià, que es va perdre el GP de San Marino per haver anat en un avió on hi havia un contagiat de covid-19, va superar Arenas, que li va retornar l'avançament immediatament i tot això va ocórrer lluitant per la setena plaça. La lluita va acabar amb Arbolino per davant d'Arenas.

I, a partir d'aquí, se li va complicar el títol a Arenas, que va haver de lluitar amb totes les seves armes per mantenir-se entre la sisena i la tretzena posició, que li donava el títol, en un grup en el qual hi havia Ogura, Arenas i Arbolino, que, finalment, va aconseguir el subcampionat. Les últimes voltes, de suïcidi en aquesta zona de la carrera, en la qual es decidia el títol, van acabar amb Arbolino cinquè; Ogura, vuitè, i Arenas, dotzè, posició que li proporcionava el títol mundial.

«El pneumàtic posterior s'ha acabat quan encara restaven cinc voltes i he patit moltíssim, però teníem suficient avantatge, gràcies al gran Mundial que hem fet i, per tant, aquí estem, campions, fent feliç molta gent, especialment, la meva família, equip... Gràcies, Jorge Martínez «Aspar» i amics», va manifestarAlbert Arenas només baixar del podi, ja com a campió del món.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook