És una de les frases més repetides per Francesc Cayuela, sobretot en un últim any, el del postcentenari, marcat per desgràcies com el temporal Gloria i la pandèmia: «El GEiEG serà el que vulguin els gironins. El GEiEG és Girona i Girona és el GEiEG». Ara el significat d'aquesta expressió del president, i també el desig d'ell i de la seva junta directiva de cronificar els 100 anys de vida de l'entitat i el seu vincle amb la ciutat, quedaran per sempre registrats en el llibre El GEiEG i Girona. Girona i el GEiEG que han el·laborat després d'un intens any de treball, i sota la direcció de Joaquim Nadal, Lluís-Esteve Casellas, Josep Clara, Josep Maria Fonalleras i Rosa Maria Gil.

«Aquesta és una història amb milers de protagonistes anònims, tots els socis que té i ha tingut l'entitat, i amb una bona colla de noms propis entre directius, entrenadors i esportistes, alguns dels quals han assolit grans fites en l'àmbit provincial, estatal, europeu, mundial i olímpic», escriu Nadal a la introducció d'aquest volum de 300 planes que repassa el centenari del grup i la seva indissoluble relació amb Girona. Ha dut un any de treball i es presenta dijous a les set de la tarda a la Casa de Cultura, amb l'aforament restringit per la pandèmia. L'obra inclou una història cronològica des de la fundació fins ara, així com l'anàlisi de l'efemèride com a caràcter social i ciutadà, i també des de l'àmbit cultural i esportiu. «Posem un accent especial en la dimensió pluridisciplinar del grup, i en l'aspecte esportiu es destaca que, tot i el seu caràcter amateur, molts esportistes han brillat en campionats catalans i estatals, a Europa, en Mundials o als Jocs, com Anna Maria Molina i Encarna Granados», recorda l'exalcalde. El volum també inclou una guia històrica de presidents, i la relació d'instal·lacions i d'activitats molt arrelades com aplecs, festes pedal, i pujades als Àngels.

Joaquim Nadal també detalla en l'epíleg que «el centenari s'ha salvat tot i una crisi terrible. Havia de ser un any d'eufòria amb la inauguració l'octubre de 2019 de l'exposició i al final s'ha convertit en un test de supervivència. El club, però, aguanta, i resistir és sobreviure». El GEiEG es va fundar la tardor de 1919 després que sis gironins reunits a les golfes d'un pis de la plaça Independència Girona fessin l'esborrany dels primers estatuts i inscrivissin oficialment l'entitat el 23 de novembre. Inicialment el que buscaven aquells joves inquiets era passar estones d'oci cultural i fer excursions per l'entorn. Poc després també es van obrir a la pràctica esportiva. Tot i que l'entitat no té en la seva denominació «Girona», la seva relació amb la ciutat ha sigut inalterable i transparent. «Salvador Martí, un dels presidents, deia en un editorial que els fundadors havien fet una mala passada al club obviant el nom de la ciutat i creia que s'havia perdut l'oportunitat d'estar estratament vinculats a Girona. Però la realitat ho ha desmentit. El GEiEG està tan íntimament vinculat a la ciutat que té mes socis que el Girona FC, disposa d'instal·lacions diversificades, i pots parlar del grup a través de moltes disciplines, de bàsquet, d'handbol, de natació, de sar?danes...», recorda Nadal. Durant aquests 100 anys, de fet, dirigents i directius grupistes han estat ?vinculats també a l'Ajuntament, com Camps i Arboix o Emili ?Caula.