La victòria contra el València a La Fonteta acaba amb una ratxa de quatre finals de Copa perdudes de manera consecutiva que, amb dues lligues en el seu palmarès (el 2015 amb Roberto Iñiguez a la banqueta i el 2019 amb Èric Surís), dues Supercopes i destacats papers en competició europea, l'Spar Girona tenia en el títol de Copa la seva assignatura pendent. Abans de l'arribada de Surís a la banqueta, l'Uni havia aconseguit disputar dues vegades la Copa amb Anna Caula (Arganda del Rey, 2012; i Zamora, 2013) i havia perdut dues semifinals, amb Ramon Jordana, en una ajustada derrota a la pròrroga davant el Conquero a Torrejón de Ardoz el 2015 que acabaria accelerant la dimissió del veterà tècnic osonenc, i amb Miguel Ángel Ortega (sense opcions contra Perfumerías en un fluix partit a Sant Sebastià el 2016). Amb Surís es van perdre les finals de 2017 (a Fontajau), 2018, 2019 i 2020. Avui, finalment, el títol que li faltava a l'Uni ha arribat.
