Ni jugar alguns minuts amb un home menys per l’expulsió de Juan Forlín. Ni fer-ho en un terreny de joc -gespa natural- molt diferent al del Municipal. Res va aturar el Llagostera a La Nucia. Un únic gol del jove belga Duba a la primera meitat va ser suficient per endur-se els tres punts de la Camilo Cano. Amb el triomf al sarró, i aprofitant la derrota de l’Hèrcules contra el Cornellà, els homes d’Oriol Alsina depenent de si mateixos per tocar la glòria i acompanyar els barcelonins a la nova Primera RFEF. En poden fer prou, fins i tot, amb un empat, en funció del que passi dimecres en l’endarrerit Hèrcules-Lleida.

Finalista de la Copa Catalunya, campió de la Copa Federació i plantar-li cara a tot un Espanyol a la Copa del Rei. Quasi res pel que fa a les competicions que no són la Lliga. A Segona B, el rendiment ha sigut igualment bo. O més. Van tenir possibilitats de classificar-se per a la segona fase per pujar a la Lliga Smartbank fins als darrers partits, i ara tenen a tocar la nova Primera RFEF. Les coses s’han fet i s’estan fent de la millor manera. Ahir els homes d’Oriol Alsina visitaven la Ciutat Esportiva Camilo Cano per enfrontar-se a La Nucia. El penúltim obstacle per obrir un nou i gloriós capítol de la història blaugrana. A l’anada, un únic gol de Duba va fer que es quedessin els tres punts a casa. Per què no repetir ahir el mateix guió?

Emulant aquell duel intersetmanal del passat mes d’abril, l’internacional sub-20 amb Bèlgica, cedit pel Girona, va ser el protagonista anotant l’única diana de l’enfrontament quan havien transcorregut només 20 minuts. Amb un gol des de fora de l’àrea que va esvair les teranyines de la porteria de Conesa, l’exjugador del Figueres va trencar l’igualada en el marcador i sobre el terreny de joc. Oriol Alsina va fer tres canvis a l’onze respecte a la victòria contra l’Atlètic Llevant de la setmana passada: Manchon, Dieste i Forlin van ser les novetats. L’argentí, ex de l’Espanyol, tornava a ser titular després de perdre’s el partit contra el filial granota. De fet, l’argentí també va ser protagonista però per malament. En el minut 42 va veure la targeta vermella directa per una forta entrada. Amb un home menys calia aguantar el resultat tota la segona meitat. Amb el que costa. I més veient que a la primera la superioritat no va ser clara amb les ocasions repartint-se per un cantó i l’altre.

De fet, els locals van tenir més presència ofensiva. Moratalla va entrar per Guiu a la mitja part per intentar aguantar el vendaval dels valencians. Pina ho va intentar dos minuts abans de l’expulsió de Miñano, que també deixava els locals en inferioritat. Un respir per al Llagostera. Amb deu contra deu, la situació millorava tot i que les oportunitats encara eren per als locals. De mica en mica, i acostumats al cent per cent de la gespa natural del Camilo Cano, els blaugranes van anar guanyant terreny. Monreal i Gil van poder ampliar i sentenciar a les darreries del partit un marcador que al final no es va moure i que va regalar una gran alegria als llagosterencs.

Diumenge (12 h) restarà superar l’última pedra del llarg camí que ha suposat enguany la Segona B. Davant tindrà l’Hèrcules, que podria bregar-li la segona posició depenent del resultat que obtingui demà passat contra el Lleida al Rico Pérez. Ara mateix, el Llagostera ocupa la segona posició amb 38 punts i un coeficient d’1,52. Hèrcules i Lleida són tercers i quarts, respectivament, amb 34 punts cadascú i un coeficient d’1,42. Un empat o una victòria alacantina deixaria el Llagostera a només un punt de l’ascens. Si guanya el Lleida, l’Hèrcules ja no s’hi jugaria res, però estarien obligats a guanyar per no dependre del rival.