En el futbol es pot passar de la calma al neguit i tornar a la quietud en un tres i no res. Ahir, en el millor partit de la temporada per joc, és just el que li va passar al Llagostera. Quan semblava que ho tenia tot fet al minut 80 amb un 3-0 davant l’Hèrcules gràcies a les dianes de Guiu Sascha i Sergio Cortés, en poc menys de deu minuts els alacantins van ser capaços d’igualar el marcador. Es va passar de l’esclafit d’exultació als nervis que provoca veure com un gol del rival podria ensorrar una temporada immaculada. No obstant això, els blaugranes sempre van al sastre els dies importants. Ahir, un cop més, com tants altres, es van vestir amb la granota de treball per evitar el quart gol i, així, treure amb suor i sang, per l’esforç, i llàgrimes, després del xiulet final, un empat que té gust de Primera RFEF.
Les grans gestes futbolístiques. Nits sense dormir, mirar d’altres resultats, fer càlculs impossibles... En definitiva l’èpica. Així es podria qualificar la temporada que ha realitzat el Llagostera: campió de la Copa Federació, subcampió de la Copa Catalunya, posar contra les cordes l’Espanyol a Copa del Rei i quedar-se a dos punts de disputar la promoció per pujar a la Segona Divisió. I per si tot això fos poc, s’arribava a la darrera jornada de la segona fase depenent d’ell mateix. Per tant, la cita ahir al Municipal havia d’emular les grans tardes de glòria com la de l’ascens a Segona contra el Nàstic amb remuntada inclosa el 2014. L’afició ho sabia i no va fallar. Amb les mesures i restriccions per la covid aproximadament 500 aficionats, entre ells 100 de l’Hèrcules, van guarnir de color blaugrana i blanc-i-blau la graderia. Hi havia molt en joc: acompanyar el Cornellà a Primera RFEF. Per això des de l’inici tots dos equips van anar a totes. Alsina, amb un plantejament habitual, només va fer una variació: introduir Diego al lateral esquerre per donar profunditat i ajudar Duba per bolcar tot l’atac per aquella banda. De fet, l’internacional sub-19 amb Bèlgica va diluir el neguit present dels partits d’aquesta índole. Amb una galopada es va desfer del defensor per, amb escaire i cartabó, posar la pilota al cap de Guiu. Primer gol i era el minut 8. L’Hèrcules en necessitava dos per esvair el somni. La tensió era espessa, com si fos boira matinal. Fins a set targetes grogues es van veure en vint minuts, i diverses picabaralles. Marcos només va veure el perill en una ocasió, quan Moisés va fregar el pal amb un cop de cap. A la represa, i fent gala del desplegament d’un dels millors partits del Llagostera tractant l’esfèrica, la connexió Cortés-Sascha va aparèixer. Ara era a l’altra banda, però sempre del cantó de la banqueta local com si escoltar els ànims i sentir la respiració dels companys donessin empenta. El 7 va assistir al 9 per superar Falcón en el 52. Sense esperar el rival, el Llagostera volia més. Duba va fer, desfer i devorava rivals com volia. En una acció el van poder aturar, això sí, de manera no reglamentària. Penal i gol de Cortés, 3-0 i partit certificat. O això es pensava l’afició que dirigia càntics d’«a Primera» o de «Pitu, Pitu». Benja, un exblaugrana, va fer el 3-1 al 80. Calia aguantar. Sidoel posava el 3-2 al 84. Deu minuts, l’ascens es visualitzava a l’horitzó. Benja, descontent per complir un cop la famosa llei de l’ex, va posar l’ai al cor amb el 3-3 al 89. Els sis minuts d’afegit, en què es van jugar la meitat per discussions i pèrdues de temps, van semblar una eternitat. Amb el xiulet final, l’alegria, les llàgrimes, els càntics i, fins i tot, la invasió de camp es va apoderar d’un Municipal que veurà, o no, el Llagostera la temporada vinent a Primera RFEF.
