Prop de 600 persones, seguint les mesures per prevenir el contagi del coronavirus, es van reunir aquest dilluns al migdia a Cogolls, al terme municipal de les Planes d’Hostoles, a la Garrotxa, per acomiadar-se de Francesc Arnau entre llàgrimes i corones de flors de tots els colors, des del blaugrana del Barça fins al blanc del Madrid i des del blanc-i-vermell de l’Sporting de Gijón fins al blau fosc de l’Oviedo, el club en què Arnau exercia com a director esportiu des de 2019. L’acte, que va ser molt emotiu, es va fer al jardí de la masia on va créixer l’exjugador del Barça i el Màlaga, Mas Fontanil, i on avui segueixen vivint els pares, i va comptar amb la presència d’excompanys del futbolista gironí a la disciplina del Barça, com Carles Puyol, Iván de la Peña, Albert Celades, Albert Luque, Albert Ferrer, Javier García Pimienta, Carles Busquets o Jesús Angoy. També hi eren Rafael Yuste, vicepresident esportiu del Barça; el vicepresident de l’àrea social, el gironí Antoni Escudero, i Guillermo Amor, responsable de relacions institucionals de l’entitat, que davant la premsa va parlar d’«un moment duríssim per a tothom. A la vida a vegades passen coses inesperades i inexplicables. Ara toca seguir endavant. Era una persona extraordinària».

En representació de l’Oviedo, hi van assistir el figuerenc David Comamala, mà dreta d’Arnau al Carlos Tartiere, i l’actual vicepresident en funcions del club, Manuel Paredes, que va assegurar que la de l’exporter és «una pèrdua irreparable» i que deixa «una empremta molt important». «Quan una persona se’n va l’únic que queda és recordar-la, viure-la i tenir-la per sempre al cor», va afirmar Paredes. Així ho ha fet i així ho farà les Planes d’Hostoles.

El poble és molt petit, de poc més de 1.500 habitants, i tots guarden algun record relacionat amb Arnau. El propietari del bar de la plaça Nova del poble, on van cada dia a fer el cafè els seus pares, Josep, regidor de l’Ajuntament i antic pagès, i Anna, extreballadora de Correus, explica, emocionat, que el seu fill també és porter i que guarda com un tresor els quatre consells que un dia li va donar Arnau. Ja al carrer, una dona gran plora en parlar de l’exfutbolista, i el recorda perseguint tot el dia la pilota i, ja de més gran, molt vinculat al poble. «Ha sigut com un cop de roc», afegeix el seu home. Els companys de l’escola de la quinta del 1975 encara conserven les cartes que es van començar a enviar des que Arnau va fitxar per l’infantil del Barça i va anar cap a La Masia, a finals de la dècada dels vuitanta. Molts també recorden quan penjaven pancartes pels carrers per celebrar els èxits del porter; porter per casualitat, ja que va començar jugant de central, com el seu pare, al club del poble, el Club Futbol Les Planes.

En Quel, de 88 anys, encara recorda el viatge amb un Renault R5 de tornada d’un campionat a Mula, a la regió de Múrcia, amb Arnau, el seu pare i dos germans García Junyent. Avui, al museu culer que ha anat edificant al llarg de tota una vida en una habitació de casa, farcida d’antics retalls de diari, pòsters, cintes de VHS, llibres, bufandes i fins i tot tornavisos, tasses de cafè i maletes de viatge, hi ha improvisat un petit altar amb una fotografia d’Arnau dedicada i una espelma al costat, i plora desconsolat en parlar d’ell, fill d’un gran amic del poble. Aviat torna a somriure, però; fent servir el futbol com una màquina del temps per rememorar el triomf a l’Europeu sub-21 de 1998, acompanyat del premi a l’MVP del campionat, i per reviure aquella extraordinària actuació contra l’Arsenal a l’estadi de Wembley i en el debut a la Lliga de Campions, un 19 d’octubre de 1999. «Els culers recordaran per sempre les parades miraculoses i el partidàs que va fer. Era una gran persona», va afirmar Rafael Yuste, vicepresident esportiu culer, aquest dilluns, just després de l’últim adeu. I les Planes d’Hostoles recordarà per sempre Francesc Arnau Grabalosa, patrimoni etern i immortal del poble.