Dos jugadors gironins han fet un gir de 180 graus per tornar a la seva terra. El motiu? Una passió: el futbol. Pau Morer (Blanes,1995) i Simon Colina (Barcelona, 1995, però des dels tres a Sils) han posat un punt i a part, perquè mai se sap, a les seves aventures futbolístiques lluny de la seva gent i d’on van néixer. Moltes coincidències lliguen els dos jugadors: l’any de naixement, haver vestit la samarreta del Girona, compartir vestidor en una de les millor generacions del Barcelona amb els Sergi Samper, Keita Baldé i companyia; l’haver jugat a Noruega i, per últim, tornar a la província, a casa, la mateixa temporada. Un per jugar amb el Lloret i l’altre, a Peralada.
«No m’he cansat de jugar a l’estranger. El que passa és que tenia moltíssimes ganes d’intentar-ho a Espanya. La meva intenció un cop vaig deixar el Zalgiris Vilnius era formar part d’un Segona B. Crec que no es va donar perquè vaig sortir en edat juvenil del país i els equips no em tenien present», recorda un Morer que a Lituània va estar-hi poc més d’un any per marcar 7 gols i va jugar la fase de la classificació de la Lliga Europa. «Potser no era el que m’esperava. No era el destí més atractiu però sí el millor club. Crec que a la competició europea hauríem d’haver passat perquè vam ser millors que el nostre rival, el Honved hongarès», recorda l’atacant.Un cop finida la seva etapa a l’est d’Europa, era el moment de provar sort a Catalunya. És quan va entrar a escena el Terrassa. «Estic molt content del meu pas allà tot i no haver-hi pogut jugar gaire. No ho vaig poder fer per una sanció que arrossegava de la meva etapa al Sandejford norueg. De fet, els estic molt agraït perquè es van esperar que acabés el càstig. Però una norma de la Federació no permet tornar a contractar jugadors que has rescindit», comenta.
Amb això, i sense poder comptar amb els minuts necessaris per fitxar per un equip de Segona B o Tercera, Morer va decidir firmar pel Lloret. «Allà hi tinc amics. Era l’única oportunitat perquè a l’abril tots els equips tenien la plantilla feta. A més, sempre que anava a casa de vacances anava a entrenar amb ells. Ara mateix el meu objectiu és passar-m’ho bé i gaudir del futbol. No vull pensar en el futur», exposa el blanenc, que va tenir l’oportunitat de vestir la samarreta del Girona i fins i tot treballar un estiu sota les ordres de Pablo Machin. Era el 2015. «Venia d’un any al Girona B. La pretemporada amb el primer equip va anar realment bé: entrenava bé, jugaba bé... I va ser l’hora de parlar amb Machín. Li vaig preguntar si creia que tindria potencial per tenir minuts a Segona perque tenia una oferta de Noruega. Em va dir que acceptés anar cap allà però si la seva decisió hagués sigut de quedar-me, ho hauria agafat amb els ulls tancats», explica. Va ser amb el Sandejford quan va signar les seves millors actuacions.
Abans de fer camí sol per buscar-se les garrofes, Morer va formar part del planter del Barcelona. Com el migcampista Simon Colina, que s’incorporava fa poques setmanes al Peralada d’Albert Carbó i, com Morer, ja ha pogut disputar algun partit oficial. «Va ser a través de Jordi Jordà que em poso en contacte amb el Peralada. Era una opció molt viable quan se’m va presentar ja que ho tinc relativament a prop de Sils», relata Colina, que abans de signar el contracte fins a final de temporada va estar entrenant dues setmanes amb els xampanyers. Abans, com Morer, Colina havia fet carrera a l’estranger. En edat de juvenil va anar-se’n al Partick Thistle escocès i ja sent sènior va jugar al Nea Salamis de la Primera Divisió xipriota, al Radorniak polonès i finalment al Sandnes i al Kvik Halden noruegs. «Xipre em va sorprendre moltíssim. La gent es pensa que és un cementiri on hi van a parar tots els jugadors de les grans lligues per retirar-se. La veritat és que és una lliga amb molt nivell farcida de jugadors molt tècnics», descriu.
Després vindria el pas per Noruega i les coses es van torçar. «El primer any va anar molt bé i ho vaig jugar pràcticament tot. Però el següent any van acomiadar l’entrenador i van fer un equip nou. Només es van quedar dos jugadors de la plantilla. Vaig haver de fer les maletes; abandonar l’equip va ser molt dur». Recorda que el nou tècnic era «molt narcicista». S’hi va sumar un ERTO i laincertesa evident de no saber com li aniria la cosa. Entre gener i febrer va buscar d’altres opcions al mateix país, però no hi va haver manera de veure la llum. Fins que Colina va rebre la trucada del Peralada i no s’ho va pensar massa. El passat 25 d’abril va debutar amb el conjunt xampanyer i ho va fer al Municipal contra el Valls.
