Molta por a perdre i molt d’orgull a Wembley, on Anglaterra i Escòcia van empatar a zero en un duel amb més història fora del camp que dins d’ell. Escòcia va donar la cara, va ofegar els anglesos i va signar un empat que els deixa vius i amb el cap alt a l’Eurocopa.

N’hi haurà millors, n’hi haurà pitjors, però pocs partits en el que portem d’Eurocopa com un Anglaterra-Escòcia. L’ambient de la grada ho valia tot. El factor emocional era el més important. Tant va ser així que l’empat va acontentar ambdues seleccions. A Anglaterra li val per jugar-se el primer lloc de grup a l’última jornada, a Escòcia per maquillar l’historial, oblidar el nefast resultat de l’any 1996 i mantenir-se amb opcions davant Croàcia.

Anglaterra, conscient de la seva suposada superioritat, va sortir amb ganes i va estar a punt d’avançar-se amb un cop de cap de Stones que va anar al travesser. Amb el pas dels minuts, el partit va començar a trencar-se, hi havia més espai per als anglesos, però cada córner en contra era com un tremolor per a ells, fins que tots dos equips es van conformar amb l’empat.