Ja les tenen les pretemporades això de deixar a un costat la constància. És difícil a aquestes alçades de la pel·lícula. La irregularitat és a l’ordre del dia i per més que a Carles Marco no li acabi de fer patxoca, és evident que cal encara picar pedra perquè el seu Bàsquet Girona sigui solvent de principi a fi. Ahir, el resultat va ser convincent contra l’ICG Força Lleida a Platja d’Aro. Primer pas en l’estrena a la Lliga Catalana LEB Or i triomf que l’acosta a la final que acollirà Fontajau el dia 2. Cal rematar-ho dissabte contra el CB Prat, però s’avança amb bon peu. Un 82-66 que s’uneix a d’altres notícies positives. Si la defensa s’hi posa funciona i molt bé, Jawara i l’espectacle van de la mà, l’experiència d’homes com Franch i Sàbat pot ser determinant, i Èric Vila pot destapar-se quan el grup més el necessita. Són algunes de les «coses bones» que aplaudia Marco, qui això sí, demana més «regularitat» a un equip que, tot i dominar per 22 punts, va arribar a veure com el rival se li acostava a només tres en el tercer període.

Fins llavors la situació estava controlada. L’engranatge defensiu funcionava a la perfecció i el Lleida no arribava als 20 punts en cap dels dos primers quarts. Jawara inflava el comptador de pilotes robades i també anotava amb facilitat, mentre que Sàbat estava encertat des de la llarga distància. Domini del rebot i velocitat per aconseguir un màxim avantatge. Tranquil·litat al descans i el tercer capítol que començava de la mateixa manera. Triple de Sàbat i Jawara a la seva. Fins que va aparèixer Gerard Encuentra. Les seves protestes li van costar una tècnica, però el seu equip es va activar. Va disparar les revolucions el Lleida, anul·lant l’atac del Bàsquet Girona, tot retrobant-se amb l’encert que l’havia esquivat fins aleshores. Mica en mica, el marcador es va reduir. 55-52 i massa minuts encara per davant. Fins que va aparèixer Èric Vila. Cinc punts consecutius del de Bescanó van ser determinats. A la festa s’hi van sumar Gonçalo Delgado i un Josep Franch que es reservava pel desenllaç.

Perquè tot i el 4-0 que inaugurava l’últim quart, Michael Carrera, Mark Hugues i Ignacio Rosa tenien ganes de gresca. No hi havia res dat i beneït, i Marco s’impacientava des de la banda. Va ser llavors quan Franch va dir que ja n’hi havia prou. Tres triples de quatre intents per rematar la feina i una acció de murri en el darrer segon per dibuixar el 82-66 definitiu. Victòria que Marc Gasol va aplaudir des de la graderia. I dissabte, una nova entrega.