Natan Suárez (Girona, 1998) és un apassionat de l’handbol. A part de dedicar-se a aquest esport, que gaudeix molt, també se’l mira a totes hores. Una altra persona aprofitaria el temps de dinar i sopar per mirar l’últim capítol de la seva sèrie preferida, però ell decideix invertir aquest temps a seguir molts partits. «Sóc una persona que veu molt handbol cada dia», reconeix. El central gironí, després d’alguns anys a la màxima divisió de l’handbol estatal i de passar per equips com el Teucro, el Conca o l’Ademar de Lleó, ha decidit marxar a la Primera Divisió de Portugal. «Un jugador habitual d’ASOBAL vol provar altres lligues». Això és el que ha fet el jugador format a les categories inferiors del GEiEG: marxar a l’estat veí i fitxar per l’Sporting de Portugal, un dels equips capdavanters del país i que competeix a l’European League.
Va decidir Portugal per «estar a prop», com ell explica. «Volia marxar fora, a una altra lliga, i abans d’anar-me’n més lluny vaig decidir marxar a Portugal». Sí que reconeix que allà el campionat «és menys professional» perquè molts jugadors viuen del treball i no pas de l’handbol. No és aquest el cas del seu equip, l’Sporting de Portugal, «un equip molt gran al país» i, per això, «nosaltres entrenem cada dia, a diferència d’altres equips que només ho fan dues o tres tardes per setmana». Potser per això el seu equip comparteix lideratge amb Benfica i Oporto. Els tres conjunts, els més importats de Portugal igual com passa en el futbol, han guanyat els vuit partits que han disputat fins ara. També a Europa se n’ha sortit prou bé fins ara, amb dues victòries en dos duels a l’European League, la segona màxima competició continental.
Suárez afirma que adaptar-se «m’ha costat poc», però reconeix que és perquè a l’equip hi ha altres jugadors espanyols. Carlos Ruesga ja fa cinc anys que va aterrar a Lisboa, mentre que aquest any també han arribat a la capital portuguesa Josep Folqués i Mamadou Gassama. «Estem tot el dia junts», explica el gironí «i si no fos per ells hagués estat molt complicat entrar dins el grup». I és que no només comparteixen les hores d’entrenament, sinó que també «quedem per fer un cafè i estem gairebé tot el dia junts. Ja trobava a faltar això després del que hem passat amb el coronavirus», diu. S’ha adaptat molt de pressa al joc de l’equip i a la seva nova ciutat, però en canvi li ha costat una mica més entendre’s amb els companys d’equip que no són espanyols. «Porto bé el portuguès», de fet, està estudiant a casa per aprendre’n, però «quan parlen ràpidament em costa d’entendre» i, algun cop, durant un partit «no sé què dir». Tot i així, «la confiança de l’entrenador és molt gran i ho estic jugant pràcticament tot».
El gironí segueix l’handbol a totes hores. El que mira més són els partits de Champions League i ASOBAL, però també explica que està informat del que passa a la Divisió d’Honor Plata, on juga el Sarrià, equip del qual en va vestir la samarreta fa cinc anys, quan encara estava a Primera Nacional, per després fitxar per l’Alacant i d’allà fer el salt a la màxima categoria. De fet, continua estant en contacte amb alguns jugadors, com per exemple Pau Guitart, que aquest curs defensa la portaria del Sinfín. També afirma que «quan vaig a Girona intento quedar amb ells» perquè els jugadors actuals del Sarrià «són els mateixos de sempre, els conec molt». Suárez no té cap dubte que «se salvarà» perquè té «un molt bon equip i un gran entrenador». Amb Josep Espar «hi he parlat i confio en el seu treball, perquè de moment està fent les coses molt bé». «Ara és el torn del Sarrià per fer molts anys a la Plata», sentencia.
