Fer-se viral està a l’ordre del dia. Molta gent és el que vol. Abandonar la normalitat per donar-se a conèixer. Les xarxes socials són, normalment, aquell canal de comunicació on es transmeten missatges de tota mena. Allà hi ha tret el cap l’àrbitre de futbol Chema Antolín. El d’Arenys de Munt, conserge a l’Ajuntament de Maçanet, actualment col·legiat en categories veteranes d’aquest esport, s’ha fet cèlebre sense buscar-ho. La culpa la té un vídeo penjat a Twitter on se’l veu fent un discurs abans d’un partit entre dos equips de categoria benjamí. «Hem vingut a divertir-nos i a jugar. Vosaltres falleu i jo també puc fallar», són algunes de les paraules que dirigeix a la mainada, que s’ho escolta amb atenció. «Estic al·lucinant perquè s’ha convertit en notícia un vídeo on hi surto jo dient que els jugadors vull que s’ho passin bé i que gaudeixin del partit», se sincera el mateix Antolín.

En menys de 24 hores, les imatges van recórrer mitja Catalunya i van ser vistes per gairebé 200.000 perfils actius d’aquesta xarxa social. Molts d’ells van interactuar amb el protagonista tot agraint les seves paraules al grup de nens i nenes. «Agraeixo que m’ho agraeixin, valgui la redundància. Però crec que el que he fet és el més normal del món. En els 20 anys que fa que soc àrbitre sempre ho he fet. Potser, que ara hagi passat amb infants provoca que arribi a més gent i que hagi tocat la fibra de les persones». Dues dècades enrere, la figura de l’àrbitre de futbol era diferent a la d’avui dia. Llavors, el col·legiat era vist com algú autoritari, «com si fos un policia». Ara la història és una altra. «És una figura més propera, tot i que quan vaig pels camps de futbol i demano la clau del vestidor, si em pregunten si soc de l’equip local o visitant sempre els replico que soc el dolent de la pel·lícula. Amb aquesta resposta ja saben que soc l’encarregat de xiular i ensenyar targetes», assenyala.

Conserge de l’Ajuntament de Maçanet de la Selva i professor vocacional, Antolín explica per què té aquest comportant amb els jugadors. «M’encarrego de portar la vessant més educativa i de l’ensenyament al futbol», diu. Un esport al que es va encadenar quan només tenia 17 anys. «Recordo que em vaig treure el curs de premonitor per entrenar nanos a l’escoleta del poble. Durant la temporada, molts àrbitres ens xiulaven més d’una vegada i vulguis o no, t’acabaves quedant amb la seva cara. Amb els més veterans vaig establir una relació de confiança. Van ser ells els que em van animar a fer d’àrbitre. I ho vaig fer pel simple motiu de complaure’ls. Després de fer el curs me’n volia esborrar sense que ningú se n’assabentés, però va ser llavors quan em van assignar un partit. Així vaig començar i ara ja en tinc uns 3.000», rememora.

Amb una xifra al currículum que ja ha normalitzat, Antolín s’ha fet viral a les xarxes socials. I «al·lucinant» s’ha quedat perquè «jo no vaig a treballar quan arbitro, sinó a fer esport», ja que es pren aquesta activitat com un entreteniment que ha dut a terme durant una vintena d’anys. Durant aquesta setmana, el nom de Chema Antolín està i estarà a la boca de molts. «Tinc el mòbil ple de missatges i trucades. Des que es va penjar el vídeo, moltíssima gent s’ha intentat posar en contacte amb mi. Això és d’agrair», explica. Fer-se famós no era, ni de bon tros el que volia. L’objectiu de les imatges era un altre i ben diferent, ja que el que volia era «donar la benvinguda a l’inici de la nova temporada»,