L’Spar Girona no va tenir cap mena de complex ahir a la pista del Clarinos Tenerife (59-98). El conjunt dirigit per Alfred Julbe va quedar-se a gust en el seu retorn a la Lliga Femenina Endesa, mostrant un nivell molt alt davant un rival que, minvat per les baixes, no sabia ni per on començar. No hi va haver partit per a les locals. I el millor de tot és que a part de guanyar, l’Uni va convèncer amb el seu joc. Totes les jugadores van ser importants i totes van aportar detalls de qualitat, a banda de recuperar la confiança, oer exemple, en el tir exterior.

L’Uni tenia ganes de tornar a competir després de l’aturada de seleccions. Ho va demostrar de seguida. Anant a pel partit i buscant la cistella des del primer minut davant un rival que estava ben perdut al damunt de la pista. El Tenerife era un desastre en atac, a diferència de les gironines que semblaven una piconadora. Amb l’afegit d’un gran treball defensiu. L’equip de Julbe era un os dur de rosegar. Ho va patir el conjunt local, veient com corria el cronòmetre i la sotragada es feia més grossa. Un triple de Drammeh que servia per posar el 0-13 en el marcador va ser el que va esgotar la paciència de Claudio García, que va demanar aturar el partit. L’entrada de Raksanyi va ajudar el Tenerife, tot i que l’Spar Girona va encarregar-se de mostrar la pitjor versió de les locals controlant de dalt a baix. No perdonava res, ni una opció per, d’aquesta manera, poder créixer i que gairebé tothom gaudís de llançaments. Fins a vuit jugadores de l’Uni van anotar en el primer quart (9-32). Tot ja estava dat i beneit.

Havia quedat clar que el partit no tindria història. I així va ser. L’avantatge que havien aconseguit les de Julbe era impossible de trencar, marcant una diferència abismal entre ambdós equips. Encara que l’encert no va ser tant elevat com en el principi del duel amb un total de 24 punts pels 32 de l’inici -tot i així, déu-n’hi-do- es va arribar al descans amb un 23-56 a favor. L’Uni tampoc va tenir pietat a la segona part. Si el Tenerife volia intentar alguna cosa, Gardner va encarregar-se de deixar-li clar qui manava. Un triple i una altra cistella des de la mitja van servir per seguir complicant les coses a les rivals. Com que no hi havia res a fer, per més que les locals ho intentessin, les gironines van aprofitar per lluir-se tant en les jugades col·lectives com individuals (42-81).

Julbe va considerar oportú practicar accions útils per als pròxims partits. El tècnic també va apostar per fer rotacions, donant minuts a jugadores menys habituals com Iho López que va respondre a l’oportunitat. Ho va agrair l’Uni per seguir manant. Iho i Júlia Soler van ser les anotadores en l’últim quart, a banda de la resta de l’equip. Reisingerova, màxima anotadora (21), va posar el 59-98 definitiu.