Hi ha jugadors que ho tenen molt clar. Es noten amb encara corda per estona i anys a les pistes per davant, però saben del cert que el dia que es retirin, la banqueta es convertirà en el seu hàbitat natural. Ni de bon tros la realitat de Víctor Sada (Badalona, 1984), que va deixar-ho i encara «no tenia molt clar» què faria l’endemà. Sí que necessitava descansar, després d’enllestir la seva carrera «una mica cremat» per l’elevat volum de bàsquet que havia ocupat el seu dia a dia. Casar-se i el naixement del seu fill l’han mantingut bastant ocupat els últims tres anys. Però també, això d’entrenar, li ha cridat l’atenció. Juan Carlos Navarro li va obrir les portes del Barça i després de formar part del cos tècnic del cadet B blaugrana, ara treballa colze a colze amb Roger Grimau amb el júnior i el filial. Un equip, aquest últim, que lidera el seu grup d’EBA i que avui afronta un test d’alçada. Visita el Bàsquet Girona B al pavelló Ramon Sitjà (19 hores). Primer contra segon. Present i passat del propi Sada, que fa més d’una dècada va viure una etapa a Fontajau que mai oblidarà.
«Van ser dos anys boníssims. Dels millors de la meva carrera». Ell és el primer que reconeix haver pogut «gaudir» de molt bones experiències al Barça, però no amaga que Girona li va brindar l’oportunitat de conviure amb «una família» malgrat «tots els problemes» que van envoltar l’Akasvayu, sobretot entre el 2007 i 2008. «L’afició s’ho va passar molt bé tot i que el desenllaç va ser un desastre, una llàstima. Si haguéssim guanyat aquella final de la Copa ULEB (derrota contra el Joventut per 54 a 79) hauríem anat a l’Eurolliga i potser algun espònsor s’hauria animat a ajudar-nos. No va ser així. Però vam donar-ho tot. És clar que volíem cobrar, com tothom, però tot i això jugàvem i gaudíem encara que no ens paguessin», rememora.
En un tres i no res anomena Marc Gasol, Fernando San Emeterio o Román Montáñez. Alguns dels seus companys de vestidor en aquelles dues temporades. «Al Barça, en la primera etapa, no havia despuntat massa i havia tingut pocs minuts. Vaig tenir l’oportunitat de venir cap aquí, perquè en Pesic em coneixia, i vaig ser important. Però després encara vaig jugar més amb en Pedro Martínez. Jugar al Girona em va permetre créixer». I aquí, l’experiència li diu que «es pot ser bo i tenir un gran físic, però en el bàsquet això no ho és tot. Hi juguen molts altres factors. La sort, les oportunitats, si tens o no lesions. En el meu cas, tot va confluir perquè les coses m’anessin bé a Fontajau».
Després de la fallida, retorn al Palau Blaugrana el 2008 i un palmarès que tothom ja coneix, amb una Eurolliga inclosa. Això ja ha quedat enrere i ara el seu dia a dia és a la banqueta, on hi vol fer carrera però sense obsessionar-se. «No tinc cap mena de pressa. Intento gaudir de cada moment i sobretot vull aprendre. Com quan vaig ser jugador, que m’esforçava dia a dia. Intento aportar el meu granet de sorra». En ment, estudiar per, algun dia, comptar amb el títol nacional. Però a hores d’ara és una voluntat més que una realitat. Compaginar el júnior i l’equip d’EBA fa que hagi de treballar amb molts jugadors i els partits s’acumulin. El proper, avui amb el Bàsquet Girona B. «És una bogeria, tens molt poc temps per preparar-te, estudiar el rival. Crec que serà un bon partit. Juguem primer contra segon, amb dues plantilles farcida de jugadors joves i que tenen moltes ganes de demostrar. No com d’altres rivals que et pots trobar, més veterans i conservadors». «Gaudeixo del que estic fent», diu obertament. Era el seu objectiu, sobretot després d’un parèntesi necessari. «He pogut tornar al Barça i a més treballo amb nanos joves. Són esponges i tenen una qualitat excepcional». El temps dirà si Víctor Sada farà o no carrera com a entrenador. Sigui quin sigui el seu futur, això sí, sempre tindrà en el record la seva etapa a Girona. Allà on hi va ser feliç.
L’«altíssima» implicació de Marc Gasol
Els dos anys a Fontajau, Víctor Sada els va compartir amb Marc Gasol. El president del Bàsquet Girona ultima el seu retorn a les pistes després d’uns mesos d’inactivitat i és més que probable que acabi formant part de la plantilla de l’equip de LEB Or. Sada diu que hi parla «sovint», però no entra en el joc de definir quin serà el destí del seu excompany de vestidor. «S’estima molt Girona, això ha quedat demostrat. I no para, sempre va amunt i avall. Ell sempre ha dit que tard o d’hora volia acabar jugant allà. La seva implicació amb el club és altíssima i tenint en compte quina és la situació actual de l’equip... Però no sé què és el que acabarà fent». Sobre l’impacte que acabaria tenint una incorporació d’aquesta envergadura, la resposta de Víctor Sada també és clara. «Jo no crec que pensi en com afectarà al bàsquet o a la LEB Or. Ell que vol, si és que torna, és ajudar l’equip pel vincle que sent amb el club i la ciutat. En el cap té d’altres coses. Si torna, és que té ganes de jugar, però no sé què és el que farà».
