Dijous, partit d’alta tensió. Ritme trepidant, esforç titànic i victòria heroica, històrica. Divendres, res a celebrar perquè no hi ha temps per fer-ho. Així de simple. Un autobús des de Sopron, Hongria, fins a la capital d’Àustria, Viena. I d’allà, un avió directe fins a Madrid. Les hores per aire de rigor i cap a l’hotel, a descansar una mica que ja toca. I avui? Un altre partit per a l’Spar Girona, només 48 hores després d’enfilar-se fins al capdamunt del seu grup a l’Eurolliga. Amb tan sols vuit jugadores disponibles, sense l’ajuda de cap jove del GEiEG i tot esperant que Michaela Onyenwere comenci a entrenar dilluns amb normalitat -una altra cosa és veure quan podrà jugar-, a les noies entrenades per Alfred Julbe se’ls presenta un altre test d’alçada. No toca ara intentar guanyar a la pista d’un dels noms propis del continent. Però sí que és torn d’enfrontar-se al conjunt en més bona forma de la Lliga Femenina. Perquè Movistar Estudiantes no guanyarà el campionat ni té el pressupost més alt de la competició. Però està en un moment dolç, fa un mes i mig que no perd i té ganes de continuar mirant cap amunt, això segur.

«És un equip molt dur. Ho va demostrar la passada temporada i aquest any continua en la mateixa línia. Té una plantilla equilibrada, en el joc interior i exterior, amb jugadores que tenen talent. Serà un partit complicat, sobretot a casa seva». Avisa Laia Flores, que sap de què va tot això. És conscient que no val a badar i l’Uni està alertat de què es pot trobar. A Logronyo, pocs mesos enrere, es va veure sorprès pel Campus Promete. I fa una setmana, el Gernika guanyava a Fontajau. Si es vol lluitar de tu a tu amb València i Perfumerías Avenida per intentar guanyar la Lliga, superar a un obstacle com ho és Movistar Estudiantes és clau. D’una banda, l’equip hi arriba motivat després de fer una absoluta exhibició el passat dijous en la segona part del duel amb el Sopron. «Si seguim en la nostra línia, com vam demostrar l’altre dia, hauríem de poder guanyar el partit», s’afanya a recordar Flores. Però la moneda té dues cares.

I la creu, un cop més, són les lesions. Tot esperant l’evolució de Maria Araújo -des de la passada primavera sense poder jugar per un greu contratemps al seu genoll-, Eldebrink continua fora de combat i Onyenwere encara ha d’entrenar amb normalitat. Cap de les tres estarà disponible. Això torna a reduir la rotació. La gestió dels minuts va sortir bé a Sopron, però el cansament es pot notar avui contra un rival més descansat. Estudiantes va perdre sis dels primers set partits de la Lliga. Però des de fa un mes i escaig no fa altra cosa que sumar victòries. Ha guanyat consecutivament a Casademont Saragossa, Baxi Ferron, Duran Maquinaria Ensino i Araski. Aquest últim, de 36 punts. Laura Quevedo, amb més de 13 punts per partit, és tota una amenaça però no pas l’única. L’escorta nord-americana Arica Carter és una de les millors triplistes del campionat, amb un 50 per cent d’encert en el tir exterior. I un tercer nom propi. El d’una Melisa Gretter, la base, que ha brillat en els últims quatre partits, acumulant 18, 15, 19 i 33 punts de valoració, respectivament.