Ja ha paït la seva destitució?

Mica en mica es va paint. És cert que, com que l’equip va jugant, el segueixes amb interès i això fa que tot se’m remogui una mica. I més quan estava tan involucrat en aquest projecte. Hi creia molt. Però són coses que passen en aquesta professió i s’ha d’acceptar. Segueixo el Bàsquet Girona amb molta atenció i tinc ganes que li vagin bé les coses.

S’esperava aquest desenllaç?

Mai vols que passin aquestes coses, perquè sempre vull que tot vagi el millor possible. Ara bé, els entrenadors depenem dels resultats, que tot es faci bé. En aquest cas estem parlant de sis derrotes i això toca. Fins a cert punt és lògica la decisió. I segurament no hauré fet algunes coses bé. S’ha de mirar tot en perspectiva i pensar què és el que podria haver fet millor. O en què he ajudat perquè aquest projecte vagi cap amunt. Tot et fa ser millor, això també. Les coses passen i tenen un perquè. I hi torno: la ratxa que portava l’equip no era bona. Ara, també pensava que érem capaços de revertir-la, com s’ha vist que ha acabat passant. En d’altres circumstàncies, això sí, però ha passat.

Per què es perden sis partits seguits i s’arriba a una situació així?

Hi ha molts factors que hi intervenen. D’aquestes sis derrotes, a Castelló vam competir molt bé. Tot i que allà se’ns va lesionar en Karamo (Jawara). Almansa sí que ens va afectar que ell, un jugador important, no estigués amb nosaltres i que se sabés que seria una lesió de llarga durada. O no poder comptar amb en Pol Molins. Vam estar molt malament, tot i millorar després, però sense que es reflectís en els resultats. Càceres i Valladolid els vam tenir allà. I aquí tot suma. No estàs bé, fas les coses millor i en els moments importants no estàs encertat. Provoca que es vagin perdent partits, el que dispara els dubtes. Quan això passa, l’estat físic i anímic queda tocat. Només que hagués canviat una mica... Ja no dic la sort, sinó el treball, però que un partit hagués caigut cap a l’altre costat. Potser tot hauria sigut diferent. És la part maca del nostre esport. Ara bé, segur que he fet coses malament, tot i que no hem tingut aquell punt de fortuna que es necessita. Això d’en Karamo va afectar, tot i que no és excusa. Amb els jugadors que tenim hauríem hagut de guanyar algun partit més i entenc la destitució, és una decisió lògica.

Abans ha dit que tota experiència serveix per millorar. De què li ha servit el pas per Girona?

De tot s’ha de treure el seu costat positiu. El club, amb la seva exigència, venint de Plata a LEB Or, ha fet passes endavant. I jo he après molt amb aquests jugadors, amb el cos tècnic i també amb en Marc (Gasol), que ens ha ajudat en moltes coses. També és cert que no m’ha tocat viure un any i escaig massa maco. No he pogut estar amb l’afició, hem jugat molts partits a porta tancada i això que s’està vivint ara m’ho he perdut. M’hauria agradat experimentar-ho. Però conviure amb el virus, estar-se un mes aturat i tancat i després jugar tres partits en una setmana... Tot això m’ha fet millorar com a entrenador. L’any passat ens vam mantenir malgrat aquestes dificultats i hem guanyat dues Lligues Catalanes.

Com valora l’impacte que ha suposat l’arribada de Marc Gasol a la plantilla?

Ja no només com a jugador i com a president del club, sinó com a persona que vol fer créixer el bàsquet a Girona, el seu impacte és fantàstic. Per a tothom. Si a això se li afegeix que té una qualitat enorme, que ha sigut i és un dels millors jugadors del món, i que ara mateix està jugant al Bàsquet Girona, doncs imagini’s. Ha quedat demostrat en aquests tres partits. Amb pocs detalls fa créixer a tots els jugadors que l’envolten i alhora minimitza les virtuts del rival. L’impacte és molt positiu pel club, la ciutat i pels jugadors.

Creu que si Gasol s’hagués incorporat abans a la plantilla, vostè encara seria l’entrenador del Bàsquet Girona?

Són coses que les penses, és clar, però no és una decisió que estigui a les meves mans. En el moment que jo era l’entrenador havia de tenir en compte d’altres situacions, com les lesions d’en Karamo (Jawara) o en Pol (Molins); com millorar l’atac, com defensar més o com guanyar un partit. Tot allò que no depenia de mi, com per exemple que en Marc Gasol s’incorporés més tard o més aviat, no li dedicava massa temps a pensar-ho. Ara que ha passat, tinc una enveja sana de veure’l a la pista i que no l’hagi pogut gaudir com a entrenador. Però ho farà en Jordi (Sargatal) i el seu cos tècnic, així que els desitjo el millor. És un plaer veure’l jugar i veure com juga l’equip. Almenys puc dir que hi he posat el meu granet de sorra.

Millor haver escollit Jordi Sargatal, a qui vostè coneix, que no pas haver anat a buscar un relleu a fora?

Per preferir, hauria preferit que s’haguessin quedat amb mi! Però penso que, segons el meu punt de vista, és millor que continuï la gent que ha estat treballant des del principi de la temporada. Perquè estàvem fent bé les coses i així no s’ha hagut d’anar a buscar a ningú més enllà. És un reforç positiu cap a mi, perquè tots estàvem en el mateix sac, en el mateix projecte. També li he de dir que no hi penso molt, la veritat.

Veu aquest Bàsquet Girona amb fusta i ingredients per estar a dalt?

Jo sempre he sigut positiu i he pensat que, estant jo o no a la banqueta, es revertiria la mala dinàmica i es podria fer una bona temporada. Ara ho continuo pensant i encara tinc més arguments per fer-ho. Tenint en Marc en plantilla, a banda dels altres jugadors que hi havia i amb els quals hi creia molt, hi ha prou arguments per estar el més amunt possible.

Fa poc ha sigut nomenat nou responsable de les seleccions catalanes. Com encara aquesta nova etapa?

Tinc ganes de continuar aprenent i se m’ha presentat una oportunitat per fer quelcom diferent del que havia fet fins ara. Sempre m’ha agradat treballar amb gent jove i molts d’ells han pogut anar millorant, aportant-los coses noves perquè estiguin competint en lligues superiors. Ara podré viure i gaudir de molts jugadors, des de mini fins a gairebé sèniors. Veuré quina és la seva evolució i podré ajudar-los a ells i als seus entrenadors perquè siguin millors. M’agrada i em fa il·lusió. Alhora és un orgull que hagin pensat en mi per rellevar algú com en Salva Maldonado, un entrenador amb un gran prestigi i molta trajectòria. De moment m’estic encara situant. No entrenaré, però treballar del que més m’agrada, per mi és fantàstic.

Això vol dir que aparca les banquetes per un temps?

A veure, no ho puc deixar això per un temps. El que passa és que estic molt focalitzat en aquesta nova feina. Al mateix temps, no descarto en cap moment anar a entrenar, si em surt una oportunitat. És el que vull, el que m’agrada i la meva professió. Però estic centrat al cent per cent en la Federació. Ja veurem quins projectes se’m presenten en el futur. Tot ha anat una mica ràpid i aquesta és la primera vegada que no acabo una temporada al capdavant d’un equip. De cop, en poques setmanes m’apareix l’oportunitat de fer el que faig ara. I em fa il·lusió. Si tinc l’opció de tornar a entrenar, ho estudiaré i ho valoraré.