Són jugadores diferencials. De nivell superior a la resta si calquen, o si com a mínim s’aproximen, a la seva millor versió. Si s’hi posen, això és un fet irrefutable. Poques n’hi ha com Kennedy Burke i Rebekah Gardner a la Lliga Femenina. Entre totes dues van esmicolar la il·lusió del Baxi Ferrol, poderós des del triple (13 en va encertar anit) però incapaç d’aturar les dues nord-americanes. Amb elles, no hi va haver partit. Van marcar les diferències, anotant 48 dels 94 punts de l’Spar Girona, que va acomiadar l’any amb una victòria sense discussió. A la festa s’hi va sumar Michaela Onyenwere, una jugadora amb un enorme potencial, que demostra a cada partit els motius que l’han dut a brillar en l’última edició de la WNBA. La jornada no va ser rodona perquè l’anunciat debut de Magali Mendy haurà d’esperar. El trànsfer no va arribar a temps i la francesa s’ho va haver de mirar des de la distància.

Un maldecap ja conegut per a Alfred Julbe, això d’haver d’afrontar un partit amb només vuit peces i, per tant, una rotació massa curta. Però fins ara se n’ha sortit prou bé i ahir no va ser una excepció. La prova és cert que no va ser tan exigent com d’altres vegades. Ni molt menys que els exàmens d’Eurolliga. Tot i això, el Ferrol va plantar cara i fins i tot, al tercer quart, es va arribar a acostar en el marcador (47-55) tot fent que el propi Julbe hagués de demanar un temps mort. Res, això sí, que fes perillar la victòria. Un triomf que s’olorava a mesura que passaven els minuts, però que per atrapar-lo, va ser necessari picar pedra tot adaptant-se a les virtuts del rival i suplint les baixes, que no n’eren poques perquè Eldebrink continua fora de combat i Binta Drammeh no va jugar al no estar al cent per cent.

I això que l’Uni va voler anar per feina d’entrada, imposant un ritme alt. Es multiplicaven les imprecisions, però les cistelles queien amb rapidesa. A banda i banda, perquè les de casa, tot i navegar per la part baixa de la classificació, van trobar en els triples la seva millor arma. Se sentien vives en acabar el primer quart (14-21) i també al descans (33-45). I més que s’ho van creure quan es van acostar amb el 50-57. Però aquí es va acabar la pel·lícula. Perquè Gardner, primer, i després Laia Flores, van encistellar dos triples consecutius. Aquell encert exterior que no havia trobat l’Spar Girona en els dos primers quarts, arribava en el moment oportú. Amb el 50-63, punt i final, malgrat el munt de minuts que encara hi havia per davant.

Un plàcid desenllaç

Ferrol només va poder anotar 12 punts en el darrer quart. Se li va acabar la benzina. I l’Uni es feia fort en defensa, canviant d’estar en zona a fer-ho individual. Amb cames, tot i tenir poques efectives, va imposar el seu físic i sobretot la qualitat. La diferència es va multiplicar i va arribar a la trentena. I més que s’hauria disparat, d’haver durat el partit una estona més. De la sagnia en va tenir bona part de culpa Kennedy Burke. Va enfilar-se fins els 29 punts i va capturar 11 rebots. Els 42 punts de valoració eren ben merescuts. Va ser letal en atac, però també posant les mans, perquè va robar fins a 4 pilotes. S’hi va sumar Rebekah Gardner, molt més estètica, elegant. 19 punts i 7 rebots, a banda de repartir 4 assistències; una d’elles, deliciosa perquè anotés Labuckiene. Totes dues es van divertir i van potenciar les virtuts del seu equip, que tanca el 2021 de la millor manera possible, tot esperant que s’allargui la ratxa a partir de l’any vinent. I si pot ser amb Mendy a la pista, i aviat amb Araújo, encara molt millor.