Al Reial Madrid li ha provat malament el canvi d'any. Un gol encaixat després d'un groller error defensiu, sumat a un joc estèril, obre el 2022 amb una derrota en un partit en el qual no va merèixer més, malgrat dominar la pilota i territorialitat. El partit es va decidir a les àrees i allà el Getafe va ser superior als d'Ancelotti, que donen treva als seus perseguidors en aquesta jornada inaugural de l'any.
Cantada de Militão
Quique Sánchez Flores ha tornat al Getafe el caràcter. Els blaus tornen a ser un equip aspre, de cama dura i ullal recargolat. A l'esperit de Bordalás el tècnic li ha sumat el seu bon gust de combinació. Davant el Reial Madrid, el tècnic local va fer els deures, ordenant d'inici una pressió ferotge a la sortida dels blancs. No per casualitat mossegaven Sandro i Unal amb especial agressivitat Militão, tan excels en els espais com deficient en el maneig de pilota. Una cosa que va quedar de manifest al cap de nou minuts, quan el brasiler va mirar de retallar Unal, però el turc li va robar la pilota i va batre Courtois. El líder semblava continuar de vacances quan Alaba, jugador la suficiència del qual ja ha creat problemes enrere, va posar una altra vegada en un compromís Courtois i va regalar una ocasió clamorosa a Maksimovic. Va fallar el blau davant l'enuig monumental d'Ancelotti amb els seus defenses. L'italià havia sorprès deixant a la banqueta Hazard, amb qui no empatitza gaire, i col·locant a peu canviat Rodrygo i Asensio al costat de Benzema.
Passat el quart d'hora, Modric va elevar el cabal de joc blanc i el partit ho va notar. El croat va estavellar un cop amb l'esquerra al pal i Karim es va disfressar de pivot, cosa que van agrair els seus companys. Quan el Madrid aconseguia filtrar passades dins de la teranyina local arribaven els problemes. Però Quique va reajustar el forrellat i el partit va aterrar al descans amb una sensació de domini estèril d'un Reial Madrid desconnectat i sense notícies d'Asensio ni de Rodrygo.
Hazard com a solució
Ancelotti va mirar d'afilar la proposta plana del seu equip, que notava decisivament l'absència de Vinicius. És curiós com el brasiler ha passat de ser un jugador caòtic a convertir-se en el referent de l'equip en atac. Carletto va apostar per fer més llarg el carril esquerre amb Marcelo en lloc d'un Mendy que és solvent defensivament, però molt previsible en atac. I l'altra substitució era cantada: un Asensio indolent deixava el seu lloc a Hazard. Lluny d'oferir solucions, el futbol del Reial Madrid es va diluir permetent al Getafe assentar-se més en el partit per a desesperació d'Ancelotti. Per primera vegada en molts minuts els de Quique sortien fins i tot a l'àrea madridista. Però el tècnic local frenava l'ambició dels seus, perquè apareixien espais al mig, una cosa que els blaus no es podien permetre. El Getafe pretenia situar el partit en cloroform per conservar l'avantatge i una fiabilitat defensiva que manté la seva porteria a zero des de fa cinc partits.
Agafada a Marcelo
Va reaccionar Carletto posant Mariano de 9 i despenjant Benzema perquè s'associés amb Hazard, Modric i un Marcelo que començava a produir al seu carril. Creixia la sensació de perill, però no es traduïa en ocasions clares. Mostrava més pressa que velocitat quan en una jugada Damián agafava clarament la samarreta de Marcelo a l'àrea local, però l'àrbitre no entenia que fos suficient per xiular penal. Si els dos primers canvis d'Ancelotti no van reactivar el Madrid, el de Mariano accelerava les prestacions dels blancs. El tram final va ser un setge infructuós fins al minut 98, amb una parada miraculosa de Soria en un xut de sobrebot majestuós de Casemiro. Entraven també Peter i Isco en els instants finals, amb els blancs ja abocats sobre l'àrea local, però sense concretar el domini. Engega el 2022 amb sorpresa i una derrota que frena per al Reial Madrid una ratxa de 13 partits sense perdre. Va faltar Vinicius i ho va notar el Reial Madrid.
