El 10 de novembre del 2020, fa una mica més d’un any, es va acabar tot. El punt i final. L’experiència havia sigut llaminera, però s’havia acabat de sobte, més aviat de l’esperat. Domènec Torrent (Santa Coloma de Farners, 1962) tancava la seva breu etapa al capdavant del Flamengo, un dels clubs històrics ja no només del Brasil, sinó de tota Amèrica del Sud. Amb uns mesos n’hi va haver prou per tastar de tot. Un futbol diferent, una afició entregada i alhora exigent. També va haver de superar un bon grapat de dificultats, com un brot de coronavirus que va colpejar, i de quina manera, a la plantilla i cos tècnic. La mala notícia de la seva destitució no l’ha fet llançar la tovallola i camí dels 60 anys encara té ganes d’entrenar. Aquest últim any se l’ha passat trucant portes, tot esperant una proposta que no s’ha acabat de concretar. Arriba ara un altre intent que el pot dur al futbol turc. Torrent i el seu entorn negocien les condicions per dirigir el Galatasaray, que fa pocs dies i després de perdre amb el Giresunspor, va fer fora Fatih Terim. Tota una institució, que ha viscut fins a quatre etapes en aquest club, però que ja torna a ser cosa del passat. Com a relleu, l’entitat regira el mercat nacional però sobretot l’internacional.

I és aquí on apareix la figura de Domènec Torrent. Amb la intenció de revifar un equip que ara mateix és dotzè, a 22 punts del líder, el Trabzonspor, els dirigents tenen ganes d’un cop d’efecte i han pensat que el selvatà és una de les millors opcions per fer-ho possible. Se n’ha parlat i hi ha bona sintonia; fins i tot s’especula amb un acord existent entre totes les parts implicades. Tanmateix, l’entesa encara no és total i, per tant, no hi ha oficialitat ara per ara. Torrent té ganes d’entrenar i tornaria a comptar amb la seva gent de confiança. Entre els escollits per acompanyar-lo hi apareixeria de nou l’arbucienc Jordi Guerrero, amb ell al Flamengo i també amb passat a Montilivi, sent la mà dreta de Pablo Machín a Segona i també a la Primera Divisió.

Abans d’arribar a la trentena i un cop finiquitada la seva carrera com a futbolista, ben aviat Domènec Torrent va decidir que tenia ganes d’entrenar. Va voltar per les banquetes del Palafrugell, Palamós i també Girona, abans de prendre una decisió que li canviaria la vida. El 2007 es va convertir en un dels ajudants de Pep Guardiola, que llavors dirigia el filial del Barça a la Tercera Divisió. L’ascens del de Santpedor al primer equip també el va seguir el selvatà, que va viure uns anys magnífics al Camp Nou, amb un grapat de títols en només quatre temporades. La seva bona sintonia no es va quedar aquí, sinó que va tenir continuïtat al Bayern de Munic, primer, i més tard al Manchester City. Allà hi continua Guardiola però no Torrent, que va decidir volar sol a partir del 2018, quan va acceptar una proposta per convertir-se en l’entrenador del New York City. De nou, tècnic en solitari. Va substituir Patrick Vieira i allà va dirigir futbolistes com David Villa i Eloi Amagat, entre d’altres. Després, salt de qualitat per dirigir el Flamengo, però l’experiència no va acabar de sortir massa bé i es va acabar als pocs mesos de començar. Ara, si tot va bé es convertirà en el nou entrenador del Galatasaray. És el club amb més títols de Turquia, campió de la UEFA ara fa 22 anys.